The Proficiency Illusion

Examines the tests states use to measure academic progress under the No Child Left Behind Act. Explores whether expectations for proficiency in reading and mathematics are consistent between states

Heat pipe fatigue test specimen: Metallurgical evaluation

An innovative creep/fatigue test was run to simulate the temperature, mechanical load, and sodium corrosion conditions expected in a heat pipe designed to supply thermal energy to a Stirling cycle power converter. A sodium-charged Inconel 718 heat pipe with a Nickel 200 screen wick was operated for 1090 hr at temperatures between 950 K (1250 F) and 1050 K (1430 F) while being subjected to creep and fatigue loads in a servo-hydraulic testing machine. After testing, the heat pipe was sectioned and examined using optical microscopy, scanning electron microscopy, and electron microprobe analysis with wavelength dispersive x-ray spectroscopy. The analysis concentrated on evaluating topographic, microstructural, and chemical changes in the sodium exposed surfaces of the heat pipe wall and wick. Surface changes in the evaporator, condenser, and adiabatic sections of the heat pipe were examined in an effort to correlate the changes with the expected sodium environment in the heat pipe. This report describes the setup, operating conditions, and analytical results of the sodium heat pipe fatigue test

The Translation Crowd

En les últimes dècades, els estudis de traducció han passat a través de diferents fases. Des de la fase lingüística (1960 i 1970) fins a l'actual fase tecnològica, amb la fase cultural intermèdia (anys 1980 i 1990). Una revisió ràpida dels fonaments històrics del canvi tecnològic ens porta al seu concepte central: la informàtica ubiqua, les seves implicacions en relació amb el nou tractament dels continguts i les conseqüències per als estudiants de la propera generació. La prossumpció, la literalitat postimpressió i la plurisubjectivitat seran conceptes clau per entendre el desenvolupament futur dels estudis de traducció.En las últimas décadas, los estudios de traducción han pasado a través de diferentes fases. Desde la fase lingüística (1960 y 1970) hasta la actual fase tecnológica, con la fase cultural intermedia (años 1980 y 1990). Una revisión rápida de los fundamentos históricos del cambio tecnológico nos lleva a su concepto central: la informática ubicua, sus implicaciones en relación con el nuevo tratamiento de los contenidos y las consecuencias para los estudiantes de la próxima generación. La prosunción, la literalidad post-impresión y la plurisubjectividad serán conceptos clave para entender el desarrollo futuro de los estudios de traducción.Over the last few decades, translation studies have evolved from the linguistic turn of the 1960s and 1970s to the cultural turn of the 1980s and 1990s to the technological turn taken today. A quick review of the historical basis for today's approach reveals its core concept, ubiquitous computing, as well as its implications for how content should be treated and the consequences for the next generation of students. Prosumption, post-print literacy and pluri-subjectivity are key concepts to understanding the future of the discipline

Keeping One’s Distance: Translation and the Play of Possibility

Keeping one's distance: Translation and the play of possibility – This article proposes a ludic theorisation of translation examining the implications of the concept of play for translation theory and translation pedagogy. The equation of play with a simulative mode of action points to the centrality of mechanisms of identification and projection in the translation interpreting classroom. The shift from the pre-operational to the operational level of logic and the metacommunicative and metalinguistic dimensions to play and translation demonstrate the cognitive importance of the latter, in intellectual development and the elaboration of identity. Play, metaphor and translation are linked through the concept of bisociative thinking which grounds the essential creativity of translation and its capacity for discovery. The paradoxical nature of translation and play are considered both in relation to the cognitive possibilities of translation and its contribution to aesthetic renewal. The use of a tripartite division of ludic text types in translator education and the potential of limits are further evidence for the significance of the ludic dimension to translation.En gardant ses distances: Ia traduction et le jeu du possible – Cet article propose une théorisation ludique de la traduction examinant les implications du concept de jeu pour la théorie et la pédagogie de la traduction. L'équation du jeu avec un mode simulatif d'action fait ressortir le caractère central des mécanismes d'identification et de projection dans la classe de traduction-interprétation. Le passage du niveau pré-opérationnel au niveau opérationnel de logique et le passage des dimensions métacommunicative et métalinguistique au jeu et à la traduction démontrent l'importance cognitive de ces activités dans le développement intellectuel et la constitution de l'identité. Le jeu, la métaphore et la traduction sont liés dans le concept de la pensée bisociative qui fonde la créativité essentielle de la traduction et sa capacité de découverte. La nature paradoxale de la traduction et du jeu est envisagée tant en relation avec les possibilités cognitives de la traduction que sous l'angle de sa contribution à un renouvellement esthétique. L'utilisation d'une division tripartite de types ludiques de textes dans la formation des traducteurs et le potentiel créatif des limites sont une preuve de plus en faveur de l'importance de la dimension ludique de la traduction

The Translation Crowd

En les últimes dècades, els estudis de traducció han passat a través de diferents fases. Des de la fase lingüística (1960 i 1970) fins a l'actual fase tecnològica, amb la fase cultural intermèdia (anys 1980 i 1990). Una revisió ràpida dels fonaments històrics del canvi tecnològic ens porta al seu concepte central: la informàtica ubiqua, les seves implicacions en relació amb el nou tractament dels continguts i les conseqüències per als estudiants de la propera generació. La prossumpció, la literalitat postimpressió i la plurisubjectivitat seran conceptes clau per entendre el desenvolupament futur dels estudis de traducció.Over the last few decades, translation studies have evolved from the linguistic turn of the 1960s and 1970s to the cultural turn of the 1980s and 1990s to the technological turn taken today. A quick review of the historical basis for today's approach reveals its core concept, ubiquitous computing, as well as its implications for how content should be treated and the consequences for the next generation of students. Prosumption, post-print literacy and pluri-subjectivity are key concepts to understanding the future of the discipline.En las últimas décadas, los estudios de traducción han pasado a través de diferentes fases. Desde la fase lingüística (1960 y 1970) hasta la actual fase tecnológica, con la fase cultural intermedia (años 1980 y 1990). Una revisión rápida de los fundamentos históricos del cambio tecnológico nos lleva a su concepto central: la informática ubicua, sus implicaciones en relación con el nuevo tratamiento de los contenidos y las consecuencias para los estudiantes de la próxima generación. La prosunción, la literalidad post-impresión y la plurisubjectividad serán conceptos clave para entender el desarrollo futuro de los estudios de traducción