L'avaluació de l'alumnat a la universitat

En les últimes dècades, en el camp de l'avaluació en general i, en particular, en el de l'avaluació dels aprenentatges, s'hi reflecteixen importants transformacions. Moltes raons justifiquen aquests canvis projectats en l'àmbit universitari. Podem indicar-ne com a rellevants els següents: a) La incorporació ineludible de nous objectius d'aprenentatge que la societat de la informació requereix dels professionals universitaris: capacitat de transferència, de treballar en grup i en xarxa; habilitats per seleccionar informació i per autoformar-se; saber desenvolupar comportaments d'autonomia, etc. Tots aquests objectius d'aprenentatge són competències que van més enllà del que ofereixen els tradicionals procediments d'avaluació. b) El desenvolupament de noves estratègies d'avaluació (mapes conceptuals, portafolis, etc.) que posen en joc habilitats complexes i processos metacognitius, més d'acord amb les noves competències professionals i personals. A l'article s'analitzen diferents plantejaments d'avaluació de l'alumnat en l'àmbit universitari, distingint diferents modalitats i presentant tècniques, tant de tipus tradicionals com noves.The main aim of this article is to explore the relationships between the two primary activities in higher education institutions: teaching and research. This task could be done from different perspectives. Due to opportunity and interest reasons I have focused the content of this article in two broad and complementary issues. The first one deals with the meaning of interdependencies between research and teaching, its coincidences and divergences, and its influence in the improvement of both activities. The second one, explores to what extend higher education institutions and those who work in them use research results about how people learn and the nature of knowledge to organise teaching and learning environments to enhance the improvement of teaching. In recent decades there have been important transformations in the field of evaluation in general, and in particular in the field of learning evaluation. The projected changes in the university context can be justified in many ways. We draw special attention to the following: a) The continuous incorporation on new learning objectives which are necessary for the university in the context of the information society: transferable skills, working in groups and in networks, capacities for selecting information and self-education, knowing how to develop autonomous behaviour patterns, etc. All these learning objectives are competences which go beyond those offered by traditional evaluation procedures. b) The development of new evaluation strategies (conceptual maps, portfolios, etc.) which involve complex skills and metacognitive processes which are more in harmony with the new personal and professional competences. The article analyses different approaches to student evaluation in the university context, identifying a number of possible formats and offering evaluation techniques both traditional and innovative.En las últimas décadas, en el campo de la evaluación en general y en particular, en el de la evaluación de los aprendizajes, se reflejan importantes transformaciones. Muchas razones justifican estos cambios en el ámbito universitario. Podemos indicar como relevantes los siguientes: a) La incorporación ineludible de nuevos objetivos de aprendizaje que la sociedad de la información requiere de los profesionales universitarios: capacidad de transferencia, de trabajar en grupo y en red; habilidades para seleccionar información y para autoformarse; saber desarrollar comportamientos de autonomía, etc. Todos estos objetivos de aprendizaje son competencias que van más allá de lo que ofrecen los tradicionales procedimientos de evaluación. b) El desarrollo de nuevas estrategias de evaluación (mapas conceptuales, portafolios, etc.) que ponen en juego habilidades complejas y procesos metacognitivos, más acordes con las nuevas competencias profesionales y personales. En el artículo se analizan diferentes planteamientos de evaluación del alumnado en el ámbito universitario, distinguiendo diferentes modalidades y presentando técnicas, tanto de tipo tradicional como novedosas

XXII Setmana Internacional de Cinema Fomatiu. L’Educació Lliure i el Cinema Formatiu

XXII Setmana Internacional de Cinema Fomatiu: L’Educació Lliure i el Cinema Formatiu. 21 al 25 de novembre de 2016. Sala d'actes. Palau de les heures. Campus Mundet, Universitat de Barcelona.Fa 22 anys vàrem iniciar, arrel de la celebració del centenari del naixement del cinema, una activitat que encara avui mantenim: la SETMANA DE CINEMA FORMATIU. Una activitat per a aprofundir en una estratègia didàctica a partir del model ORA, dissenyat per un col·lectiu de professorat pertanyent al grup GIAD, concretament Saturnino de la Torre, Maria de Borja, Núria Rajadell i Maria Dolors Millan. Després d‟haver superat ja dues dècades seguim oferint aquest punt de trobada entre professorat i estudiants de diferents ensenyaments, amb la finalitat de debatre i reflexionar al voltant d‟una temàtica concreta, i, depenent de la temàtica seleccionada, i eixamplant la col·laboració amb altres institucions i professionals que treballen de manera específica amb la temàtica seleccionada. El Seminari de Cinema Formatiu, depenent del GIAD (Grup d‟Investigació i Assessorament Didàctic) de la Facultat d‟Educació de la Universitat de Barcelona, promou aquesta activitat però és un seminari de treball i de recerca obert a totes aquelles persones que estiguin interessades en el cinema, i puntualment a aquelles persones que estan interessades per la temàtica específica que es tracta al llarg de la Setmana. Alguns estudiants s‟han implicat i han passat a formar part del Seminari que l‟organitza. Aquest és l‟èxit i la raó d‟aquesta activitat, la implicació i la participació, el diàleg i l‟expressió de totes les persones que participen. Aquest any, arrel de l‟interessant debat que existeix en la nostra societat sobre la importància, necessitat i eficiència de l‟actual Sistema Educatiu, i amb la incorporació d‟entitats que es troben més enllà de l‟Administració i que han creat col·lectius per a aprofundir i visibilitzar la innovació educativa a les aules,hem considerat que podria ser interessant conèixer experiències més aviat trencadores del sistema escolar en què ens trobem immersos. Considerem interessant conèixer i reflexionar al voltant de propostes innovadores en el marc de l‟educació i la formació en un escenari complex, obert i global, com és en el que ens trobem immersos en aquests moments. Aquesta setmana comptem amb la col·laboració d‟un equip de professionals de diferents universitats i de diferents escoles catalanes que ens aportaran el seu coneixement des d‟un escenari privilegiat del nostre petit país com és Catalunya. Comptem, a més, amb una sèrie de pel·lícules que es visionaran i debatran en algunes de les classes, i amb una conferenciant que ha estat investigant en el marc de l‟educació lliure a Itàlia i a Catalunya, la Dra. Aurora Bosna

Comentario crítico del libro de Dickson, L. y otros 'El aprendizaje de las matemáticas'

Als centres d'ensenyament primari i secundari, sovint hi troben alumnes en endarrerits en matemàtiques a causa de les dificultats en l'aprenentatge de conceptes, de procediments mecànica, en la resolució de problemes, en l'anàlisi de resultats, etc. Davant d'aquesta evidència, diversos equips d'experts del Regne Unit van proposar realitzar-hi un treball, plantejant-se dos objectius bàsics: a)estudiar els processos de cognició en matemàtiques donar-los a conèixer als docents; i b) facilitar als professors i assessors escolars informació sobre els mètodes aplicats als centres d'educació primària i secundària amb la finalitat que puguin ajudar els alumnes amb problemes en aquesta àrea d'aprenentatge

Comentario crítico del libro de Dickson, L. y otros 'El aprendizaje de las matemáticas'

Als centres d'ensenyament primari i secundari, sovint hi troben alumnes en endarrerits en matemàtiques a causa de les dificultats en l'aprenentatge de conceptes, de procediments mecànica, en la resolució de problemes, en l'anàlisi de resultats, etc. Davant d'aquesta evidència, diversos equips d'experts del Regne Unit van proposar realitzar-hi un treball, plantejant-se dos objectius bàsics: a)estudiar els processos de cognició en matemàtiques donar-los a conèixer als docents; i b) facilitar als professors i assessors escolars informació sobre els mètodes aplicats als centres d'educació primària i secundària amb la finalitat que puguin ajudar els alumnes amb problemes en aquesta àrea d'aprenentatge

Les cegueses del coneixement: l'error i la il·lusió a partir de "El cónsul de sodoma"

Podeu consultar el document complet de la "XVI Setmana de Cinema Formatiu" a: http://hdl.handle.net/2445/2252

Escuela, Diversidad e Inmigración. En busca de respuestas a la educación de la población inmigrante

Aquest treball recull l'anàlisi de l'activitat investigadora i formativa del Grup d'investigació Escola-Diversitat i Immigració (EDI) de la Universitat de Barcelona. Es tracta d'un grup d'investigació colaborativa que dona a conèixer qui són, el seu procès de constitució com element d'anàlisi, l'activitat investigadora realitzada mitjançant les seves línies d'investigació sobre la comunicació escola-familia immigrant; les mesures d'acollida escolars; el progrès educatiu de l'alumnat immigrant, entre d'altres i la seva activitat formadora respecte al propi grup amb participació en foros científics i debats interns ( autoformació); respecte als futurs professors i professores ( Jornades, Seminaris) exposant les seves conclusions i respecte a les escoles amb assessorament i intercanvis d'experiències i a les families mitjançant els tallers NEC que recullen les seves necessitats, expectatives i compromissos per tal d'establir ponts de comunicació amb l'escola i la societat d'acollida. En darrer lloc és presenten els referents bibliogràfics sobre els que s'han fet els anàlisis i els debats del grup

Diagnosis matemática en EGB

Probar que las pruebas-diagnóstico son válidas para el diagnóstico y pronóstico didáctico del alumno de cada uno de los cursos del primer ciclo de EGB, en el área matemática. Y que éstas conllevan para el profesor objetividad, precisión y rapidez en la realización del diagnóstico. La pre-experimentación con 460 alumnos del CN Bruguera (Girona) entre los cursos de primero a quinto de EGB. Las pruebas diagnóstico de experimentación se llevaron a cabo en 22 centros escolares de Barcelona y Gerona, que se catalogaron en cuatro grupos, siendo realizadas por 4886 individuos de primer ciclo de EGB. De las 4886 se rechazaron 334. Por lo tanto, el estudio se apoya en 4552 individuos. Inteligencia (percentil). Evaluación global del grupo. Puntuación en la prueba diagnóstico. Se realiza una submuestra estratificada de 50 alumnos respecto a cada una de las pruebas. Tabulación de datos. Test TFI (Inteligencia). Cuestionario ad hoc. Pruebas de diagnóstico matemático en cada uno de los niveles de primer ciclo de EGB. El numero de ítems por nivel es: 1-30, 2-40, 3-50, 4-60, 5-60. Pruebas de Kolmogorov. Análisis de la varianza. Método descriptivo. Análisis factorial (de correspondencias Benzecri). A partir de la prueba diagnóstico el docente puede iniciar enseñanzas de recuperación oportunas. Con una enseñanza de la Matemática más profunda y racional aumenta su valor educativo. Los niveles didácticos de las fichas diagnóstico son un completo desarrollo del contenido de la Matemática en los primeros cursos de EGB.CataluñaES