Acerca de los afijos adnominales de la lengua íbera

Se procede a un estudio de los afijos que se añaden a substantivos onomásticos documentados en lengua íbera, especialmente, -ar, -en, -te, -ka, -ku y -ke. Se recupera y fundamenta la idea de que -te representa una especie de ablativo y agente. Incidentalmente se reexamina, dentro de la evaluación de la posibilidad de que -ke tuviese un valor de dativo, la fórmula neitin iunstir.This paper studies the affixes that are added to the personal names documented in the Iberian language, specially -ar, -en, -te, -ka, -ku and -ke. It's also recovered and arguments are furnished in favour of the hypothesis that the suffix -te has an Ablative and Agentive meaning. Additionally, while introducing and evaluating the possibility that the suffix -ke had a Dative function, the formula neitin iunstir is reexamined

(НЕ)АКАДЕМИЧЕСКИЕ ЛИНГВИСТИЧЕСКИЕ ТЕОРИИ КАК ФАКТОР РАЗВИТИЯ БАСКСКОГО ЭТНИЧЕСКОГО НАЦИОНАЛИЗМА (БАСКО-ИБЕРИЙСКАЯ И ВАСКОНСКАЯ ГИПОТЕЗЫ)

Purpose. The author analyzes the role and importance of academic Basque language studies in the development of Basque nationalism.Methods. The author uses the methods of intellectual history and the principles of interdisciplinarity proposed in the studies of nationalism.Results. Various concepts, based on the ideas and values of continuity and the continuous historical, linguistic and geographical presence of the Basques in their region of residence, are analyzed in the article. The author analyzes modernist versions of the history of the Basque language also. It is assumed that a symbiotic situation arose in Basque nationalism between a nationalistic imagination based on an ethnic paradigm and external academic studies, which stimulated academicization and formal normalization of nationalism, whose reputation too doubtful because its supporters preferred to use radical methods and violence. The author presumes that continuity theories and modernist approaches actualized the heterogeneity of the Basque nationalistic imagination. The article shows that modernists standardized the Basque language, turning it into a factor of the visualization of ethnicity and identity. It is also presumed that supporters of continuity were too active in their attempts to historize the ethnic paradigm of the Basque political imagination, inspiring the rise of symbolic prestige of membership in the Basque civil nation.Цель. Автор анализирует роль и значение академических исследований баскского языка в развитии баскского национализма.Методы. Автор использует методы интеллектуальной истории и принципы междисциплинарности, предложенные в исследованиях национализма.Выводы. Анализируются различные концепции, основанные на идеях и ценностях континуитета и непрерывного исторического, языкового и географического присутствия басков в регионе их обитания. Автор также анализирует модернистские версии истории баскского языка. Предполагается, что в баскском национализме возникла ситуация симбиоза между националистическим воображением, основанным на этнической парадигме, и внешними академическими штудиями, которые стали факторами академизации и формальной нормализации национализма, чья репутация была отягощена использованием радикальных методов и насилия. Автор полагает, что теории континуитета и модернистские подходы актуализировали гетерогенность националистического воображения. В статье показано, что модернисты стандартизировали баскский язык, превратив его в фактор визуализации этничности и идентичности. Предполагается, что сторонники континуитета историзировали этническую парадигму баскского политического воображения, содействуя повышению символического престижа членства в гражданской баскской нации

Aqua mater: a vueltas con el teónimo Betatun

La aparición en el entorno del santuario tardoibérico de Las Atalayuelas (Fuerte del Rey - Torredelcampo, Jaén) de una inscripción en la que se documenta el teónimo ibérico Betatun abre nuevas perspectivas en el estudio de la religión ibérica. Con el presente artículo intentamos demostrar que en el nombre de la divinidad está implícito un elemento común que lo relacionaría con una serie de topónimos e hidrónimos, tanto antiguos como modernos, y que no es otro que el agua. The finding of an inscription containing the Iberian theonym Betatun in the surrounding area of the Late Iberian sanctuary in Las Atalayuelas site (Fuerte del Rey - Torredelcampo, Jaén) opens up new perspectives for the study of Iberian religion. In this paper we try to demonstrate that in the name of the divinity is implicit a common element that would relate it to several toponyms and hydronyms, both ancient and modern, and this is water

Beteta: agua de diosa, agua de vida

El topónimo Beteta es actualmente conocido como nombre de una localidad de la provincia de Cuenca famosa por sus abundantes aguas, explotadas comercialmente en la actualidad. Pero el topónimo se repite de norte a sur en la parte oriental de la península ibérica, y en la mayoría de los casos vinculado también a lugares con una presencia importante del agua. En el presente artículo planteamos que esta circunstancia permite defender la relación entre esta forma toponímica y un teónimo ibérico en el que parece cumplirse también una especial vinculación con el agua

Dos vasos caliciformes amb inscripció ibèrica ante cocturam del Museu de Figuerola del Camp i el seu espectacular conjunt de falsos

En aquest treball es presenta una nova lectura de dues inscripcions ibèriques realitzades sobre dos vasos caliciformes de procedència desconeguda de la col·lecció de la Fundació Privada Catalana per a l?Arqueologia Ibèrica que van ser publicades el 2005. A la primera inscripció s?hi identifica un text formular complet, probablement votiu, estructurat en almenys dos segments formats per la combinació múltiple de cinc elements ja coneguts: i?e, bidia, dos cops, bene, baikar i ban, tres cops. Entre ells cal destacar l?element bidia, fins ara només conegut als plats de plata d?Abengibre en inscripcions en escriptura ibèrica sud-oriental. El segon vas presenta un estat de conservació precari que dificulta la lectura de la inscripció, però a més de l?element iusdis, possible variant d?iunstir, podria estar format exclusivament per antropònims. Les altres catorze inscripcions ibèriques del museu són, al meu parer, falses, inclosa la inscripció pintada publicada juntament amb els dos vasos caliciformes

Crónica de onomástica paleo-hispânica (5)

As in preceding reviews, Iberian names are the main subject of the almost thirty entries included in this paper. However, unlike previous occasions, only a few of those names have been published in recent years.À imagem do que se verificou nas crónicas precedentes, as entradas agora publicadas, num total que se aproxima das três dezenas, são, na sua grande maioria, respeitantes a nomes ibéricos. Desta vez, porém, dos nomes comentados, somente uma minoria foi dada a conhecer nos últimos anos

kuni baika kutan: A new Iberian inscription in a caliciform goblet from the El Vilar Cesetan City (Valls, Tarragona)

[spa] En este trabajo se analiza una inscripción ibérica realizada en la pared exterior de un vaso caliciforme de cerámica ibérica. Aunque carece de contexto estratigráfico, todo apunta a que debe de ser anterior a la destrucción del poblado a finales del s. III a. C. El elemento más destacable del texto es baika, que aparece casi siempre en forma baikar, exclusivamente en vasos para líquidos que normalmente se asocian a actos cultuales. Un posible paralelo epigráfico para baikar podría ser el elemento latino pocolom, 'copa', que aparece exclusivamente en inscripciones votivas asociado al nombre de la divinidad, que en este caso podría ser kuni, si el paralelo fuese correcto. Otro elemento interesante de esta inscripción es kutan, que podría estar relacionado con el par kutun/kutur, de también plausible contexto cultual.[eng] We analyse an Iberian inscription made on the outer surface of a goblet of Iberian pottery. Despite the lack of stratigraphical context, the inscription was probably made before the destruction of the town at the end of the third century BC. The most notable element of the text is baika, which almost always appears in the baikar form, and exclusively in small recipients for liquids associated with worship activities. A possible epigraphic parallel for baikar could be the Latin element pocolom, 'cup', which appears exclusively in votive inscriptions associated with the name of the deity, which in this case could be kuni, if the parallel is correct. Another interesting element of this inscription is kutan, which could be related to the kutun / kutur pair, of also plausible religious context

L’origen i el desenvolupament de les escriptures paleohispàniques

[cat] És unànimement acceptat que va existir una escriptura paleohispànica original, probablement adaptada de l'escriptura fenícia, que explicaria les característiques comunes de les diferents escriptures paleohispàniques. En canvi, son diverses les hipòtesis sobre el seu desenvolupament, que pretenen explicar les característiques específiques que presenten aquestes escriptures. Aquesta tesi consta de sis articles que posen de manifest diverses característiques específiques de les escriptures paleohispàniques que permeten proposar un nou model que explicaria millor com es van desenvolupar. En el primer article vaig proposar una millor definició del sistema dual de l’escriptura ibèrica nord-oriental, eliminant les dualitats a les labials per concentrar el seu ús a les oclusives dentals i velars, on tenen per funció distingir les sonores de les sordes, que són els signes marcats. En el segon article vaig justificar estadísticament l’existència d’una variant del sistema dual a la zona edetana, que afegeix a les dualitats habituals noves dualitats per a les vocals, essent el cas de la vocal e el més clar, i també per a algunes de les consonants contínues, essent el cas de la vibrant ŕ el més clar. Mentre que la nova dualitat de la sibilant pot ser interpretada en termes de sorda i sonora i la de la vibrant, en termes de simple i múltiple, en general fortis contra lenis. En el tercer article vaig identificar com a abecedaris nord-orientals un grup d’inscripcions que presentaven característiques especials. Els abecedaris duals s’identifiquen amb facilitat perquè presenten les dualitats de forma consecutiva, primer el signe complex i després el simple, mentre que els no-duals s’identifiquen entre els segments més llargs que estan formats per signes diferents i que superen el llindar que estadísticament descarta l’atzar calculat en 12 signes. En el quart article vaig identificar un sistema dual a l’escriptura ibèrica sud-oriental, que inclou les oclusives dentals i velars i també algunes consonants contínues i nasals, com a mínim n, ś i ŕ, però no les vocals. A les oclusives, el valor del sentit de la marca està invertit respecte del que passa a l’escriptura nord-oriental, de forma que el signe marcat correspon a la sonora. En el cinquè article vaig analitzar l’escriptura del sud-oest des del punt de vista combinatori, anàlisi que confirma en la major part dels casos que les propostes de consens per als valors dels signes conflictius són correctes i que, a diferència de les escriptures ibèriques, existia una sèrie de signes sil·làbics addicional a les tres sèries tradicionals, dental, velar i labial. A més, l’anàlisi de la paleografia dels signes confirma que aquesta escriptura no amaga un sistema dual com el detectat tant a l’escriptura ibèrica nord-oriental com a la sud-oriental. Finalment, en el sisè article, el més recent, he proposat un nou model genealògic per a les escriptures paleohispàniques que faci encaixar les evidències proporcionades pels altres articles i expliqui coherentment les importants diferències que hi ha entre l’escriptura ibèrica nord-oriental i la sud-oriental. El primer punt clau del nou model és la proposta de dues escriptures intermèdies entre la paleohispànica original i les escriptures documentades: la meridional original, per justificar les característiques comunes de totes les meridionals, i la nord-oriental original, amb la mateixa finalitat, per a les nord-orientals. L’altre punt clau és considerar que l’escriptura paleohispànica original només disposaria de signes sil·làbics per a tres vocals, a, e/i i o/u, però, probablement, sense cap vocal explícita. Les adaptacions posteriors són les que van crear els signes vocàlics i els signes sil·làbics addicionals: en realitzar-se de manera independent per a llengües diferents, els criteris seguits no van ser iguals i van crear les noves escriptures intermèdies.[eng] It is unanimously accepted that there existed an original Paleohispanic script, probably adapted from the Phoenician script, which would explain the common features of the different Paleohispanic scripts. Instead, there are several hypotheses about its development, which seek to explain the specific characteristics that these scripts present. This dissertation consists of six articles that reveal several specific characteristics of the Paleohispanic scripts that allow to propose a new model that would explain better how they were developed. The first article led to a better definition of the dual system of the north-eastern Iberian script, eliminating the dualities of the labial stop consonants, so as to concentrate their use in dental and velar stop consonants. The second article statistically justifies the existence of a variant of the dual system in the Edetanian zone that adds dualities for the vowels to the usual dualities and for some of the continuant consonants, among which the trill ŕ is the clearest. The third article aims at identifying non-dual north-eastern abecedaries among the longest segments that are formed by different signs exceeding the threshold that statistically discards the random, which is calculated to be 12 signs. The fourth article identifies a dual system in the south-eastern Iberian script that includes dental and velar stop consonants and some continuant and nasal consonants, at least n, ś and ŕ. The fifth article aims to analyse the south-western script from the combinatorial point of view, confirming that there was an additional syllabic set of signs to the traditional dental, velar and labial series. In addition, the analysis of the palaeography of the signs confirms that this script does not hide a dual system. Finally, in the sixth article, I propose a new genealogical model of the Paleohispanic scripts. The main key point of the new model is to consider that the original Paleohispanic script would only have had syllabic signs for three vowels, a, e/i and o/u, but, probably without any explicit vowel. The later adaptations are those that created the vocalic signs and the additional syllabic signs; when carried out independently for different languages, the criteria followed were diverse and led to the creation of the two new intermediate scripts

Nova lectura de la inscripció ibèrica de La Joncosa (Jorba, Barcelona)

Este artículo presenta la nueva lectura de la inscripción ibérica de La Joncosa después del proceso de restauración. Esta jarrita de cerámica gris apareció el año 1999 en una excavación de urgencia en La Joncosa (Jorba, Anoia, Barcelona), un establecimiento rural con una cronología que va desde el siglo IV a.C. hasta principios del s. I a.C. Procede de un contexto secundario, ya que apareció entre los materiales acumulados dentro de una cisterna amortizada a finales del s. II a.C. El signario utilizado es el de las leyendas monetales de los ss. II y I a.C. La inscripción ocupa diez líneas con cerca de 350 signos y fue realizada antes de la cocción sobre la pared externa. La longitud de esta inscripción es excepcional, tanto en términos absolutos, como especialmente si se tiene en cuenta el tipo de soporte y la técnica de incisión, y no encaja en ninguno de los modelos de texto hasta ahora conocidos en lengua ibérica, aunque cabe suponer que tendría algún tipo de función cultual, quizás estemos ante el texto ibérico que más se acercaría a la categoría de creación literaria.Se ofrece una breve versión del artículo en castellano al final del texto, en las pp. 157-15