Potenciació del treball cooperatiu i ús de les noves tecnologies

El present Treball Final de Màster pretén contribuir possibles millores a la metodologia del treball cooperatiu que de forma progressiva s’està implantant en l’ensenyament secundari, tot incorporant l’ús de les noves tecnologies. Bàsicament consta de dos blocs: el primer correspon a un anàlisi de la situació de partida pel què fa a la pròpia metodologia i a l’ús de les noves tecnologies. El segon bloc correspon a l’explicació de la situació desitjada. En síntesi: Partim d’una situació en la qual la metodologia del treball cooperatiu ja s’aplica a les aules però, sota el meu punt de vista, es podria millorar. Punts de millora: · Hi ha un grau elevat de llibertat en la gestió i funcionament dels equips. · Dins dels equips encara es fomenta un cert estil individualista. El treball es reparteix entre els seus membres lliurement per més endavant posar-lo en comú. · Tots els equips tenen els mateix/os objectiu/s i, per tant, es fomenta un cert estil competitiu entre equips. És a dir, el fracàs dels altres equips comporta l’èxit del meu. Pel què fa a l’ús de les nTIC, malgrat que la majoria de joves que estudien l’ESO hi tenen accés, el seu ús es limita bàsicament a les relacions amb les amistats i a l’oci La seva incorporació en el seu procés d’ensenyament/aprenentatge queda en un segon terme. Per altra banda, el Projecte eduCAT 1x1 ha quedat aturat per motius econòmics i pedagògics. A més, les eines que proporciona estan més aviat orientades a la interacció professorat/alumnat que no pas a la interacció entre l’alumnat (exemple: Moodle). Propostes de millora de l’ús de les nTIC: · Ús d’eines CSCW (Cooperative Supported Cooperative Work). Concretament la plataforma BSCW (la qual és gratuïta). Entre d’altres avantatges, potencia la interacció entre alumnat. No es pretén crear un manual de funcionament de l’eina, simplement donar-la a conèixer juntament amb les seves possibilitats. · Potenciació d’eines xat en el procés d’ensenyament/aprenentatge (no només per a usos personals). Propostes de millora de la metodologia del treball cooperatiu: · Controlar la gestió i funcionament dels equips mitjançant un Reglament Intern d’Equip. · Potenciar un cert estil cooperatiu dins dels equips mitjançant la repartició de rols rotatius (definits en el Reglament Intern d’Equip).Desembre 2010 - 2/2 · Potenciar la cooperació entre equips mitjançant la definició d’objectiu/s comu/ns a assolir per tots els equips. En definitiva, creant una nova estructura cooperativa a l’aula. Aquestes innovacions comporten canvis en la temporització i avaluació de la feina. Per entendre millor la proposta i les aportacions es treballa un exemple: Projecte de programació d’un robot mòbil. Per una banda, s’explica com es portaria a terme segons la metodologia del treball cooperatiu “tradicional” (situació de partida) i, per l’altra, com es portaria a terme amb les innovacions proposades (situació desitjada). La combinació de les nTIC i la metodologia del treball cooperatiu aproximen els joves a situacions semblants en les que es trobaran en el món laboral (cooperació amb companys i domini de l’ús de les nTIC)

Implantació de treball cooperatiu amb alumnat de Batxillerat

Català: Aquest Treball Final de Master ha pretès respondre a les necessitats de la millora dels processos i estratègies d’aprenentatge investigant en les principals problemàtiques observades durant el pràcticum i ha mirat de treballar en nous procediments que millorin l’acció docent. L’objectiu fixat ha sigut assolit, s’ha implantat un canvi metodològic que recau en els rols adoptats pel professorat i l’alumnat focalitzats en el canvi de paradigma: “l’esforç i el suport de la resta de l’equip ens farà mes fàcil el camí de l’aprenentatge”. Partint de les observacions en un context real a l’aula amb alumnes de secundaria, s’han tret unes percepcions inicials. Aquestes han sigut contrastades mitjançant un treball d’investigació de les necessitats de l’alumnat i del professorat a ser cobertes. Aquestes necessitats s’han provat de satisfer amb el treball cooperatiu com a eina metodològica i, finalment, s’ha contrastat la seva utilitat mitjançant la investigació dels resultats obtinguts. En la memòria es detalla tot el procés: la metodologia proposada, com s’ha fet l’ implantació, quins han sigut els resultats, les conclusions i propostes de millora. En els annexos podem trobar alguns dels recursos didàctics mes destacats fets servi

Proposta d’integració de la Competència transversal “aprenentatge cooperatiu” dins l’àmbit transversal Personal i Social del currículum d’ESO (en el marc del Decret 187/2015)

El present treball es planteja com a objectius: - Justificar la necessitat d'integrar la competència transversal "Aprenentatge cooperatiu" dins de l'àmbit transversal Personal i Social del Currículum d'ESO. - Desenvolupar la competència transversal "Aprenentatge cooperatiu" en una estructura que permetria la seva integració en el marc del Decret 187/2015. - Dissenyar una proposta pedagògica La metodologia que s'ha dut a terme per justificar la necessitat d'integració de la competència transversal "aprenentatge cooperatiu" en el Decret 187/2015 parteix de l'anàlisi de diversos àmbits. D'aquesta anàlisi es conclou una tendència, un pronòstic que justifica la necessitat de desenvolupar les habilitats socials, interpersonals i cooperatives, el desenvolupament de les quals, la recerca sobre l'aprenentatge cooperatiu ha demostrat la seva eficàcia. Per tant, es justifica la necessitat d'una eina d'aprenentatge transversal i eficaç per tal d'assolir unes necessitats sol·licitades per diversos àmbits. En relació al segon objectiu del present treball, s'ha pogut desenvolupar aquesta competència donant com a resultat una eina que permet el seu desplegament en els centres educatius, de manera transversal a tots el àmbits i matèries. I per últim s'ha pogut fer un disseny d'una proposta pedagògica que cobreix, com a mínim una matèria comuna de cada àmbit del currículum i un curs d'ESO, amb la finalitat d'exemplificar el desplegament de la competència en l'aula

Informe final del projecte: Estratègies per afavorir l’aprenentatge autònom de l’estudiant (PID 2015)

Aquest projecte pretén definir estratègies degudament aplicades i contrastades que estimulin i permetin a l’alumnat desenvolupar el seu aprenentatge autònom i està a càrrec del grup Trans.edu que estudia i du a terme projectes d'innovació docent transversals, que estan relacionats amb diferents ensenyaments de la Universitat de Barcelona

Mapa conceptual: aprenentatge col·laboratiu i per indagació

L'elaboració d'un mapa conceptual és una activitat programada dins de l'avaluació contínua de l'assignatura de Política Econòmica d'Espanya i la Unió Europea, que tracta d'aconseguir que els estudiants assoleixin capacitat crítica en l'ús del coneixement adquirit i comprensió lectora de documents públics i articles científics. Es tracta de tenir indicis certs de què els alumnes treballen les lectures bàsiques (articles d'opinió i documents oficials) establertes com a lectures obligatòries de les diferents lliçons que estructuren el coneixement de l'assignatura. Cada estudiant ha de sintetitzar dues lectures (un article i un document) de manera individual, escollint els punts clau de les mateixes i traslladant-los al mapa conceptual de la lliçó, que han de construir col·lectivament en equips de quatre o cinc persones. Aquest procés col·laboratiu ha de sorgir a partir de la indagació que cadascun ha realitzat sobre els aspectes o continguts de la lliçó que es tracten a les lectures recomanades que ha treballat, mitjançant la negociació amb el seu equip pel que fa a si la importància dels mateixos fa convenient la seva translació al mapa conceptual

Classe invertida (flipped classroom). Experiència en el grau d'Infermeria.

Projecte finalitzat desembre 2015En l’aula invertida (flipped classroom) (FC), els estudiants treballen fora de classe, tasques prèviament preparades amb aquest fi pel professorat. L’objectiu del estudi es motivar als estudiants suplint per FC les classes teòriques magistrals. Superar favorablement FC evita l’examen final (30% de l’avaluació). Context d’aplicació: grup C, 89 estudiants (finalitzen n=81). Programa de Ciències Psicosocials Aplicades a la Salut, assignatura anual, formació bàsica, 9 ECTS, primer curs, Grau d’Infermeria, tarda, segon semestre, curs 2014-15. Metodologia: resposta escrita a preguntes amb suport bibliogràfic i avaluació amb instruments específics estandaritzats. A classe: avaluació per parells i contrastos verbals sobre continguts, tutelats per la professora, que presenta una segona avaluació setmanal (campus virtual). Resultats: Contrast estadístic de notes FC amb examen test, igual al realitzat en grup A (intraclasse). Puntuació (sobre 10) superior a FC (mitja: 7,96 + DE: 0,67) que en l’examen (mitja 5,89 + DE: 1,26), <0.001. També es contrasten resultats d’examen de FC i de grup A (mitja: 6,02 + DE 1,18) (interclasse) i no es troben diferencies estadísticament significatives 0.508 . Degut a que el grup C (FC) no s’havia preparat ni estudiat l’examen, la diferencia de dècimes mostra una adquisició de coneixements favorable per la experiència flipped classroom.2014PID-UB/5

Anàlisi de l'impacte de l'aprenentatge mitjançant projectes transversals i treball col·laboratiu en l'alumnat d'un CFGM Producció Agropecuària

El TFM parteix de la hipòtesi de què l'aprenentatge per projectes i treball col·laboratiu genera uns beneficis específicament associats. A partir d'aquí es realitza una descripció del mètode d'aprenentatge basat en projectes i treball col·laboratiu a un CFGM de Producció Agropecuària (cooperativa per la gestió de l'horta i galliner, sociocràcia per la presa de decisions en assemblea, etc.). Es descriu detalladament els projectes que estan en marxa, els objectius que es persegueixen en el CMFP i l'abast dins el currículum. S'inclou l'opinió dels professors i de diferents agents relacionats o no amb el cicle, i també s'inclou un treball reflexiu amb els alumnes, tot en referència amb aquest sistema d'aprenentatge. Seguidament s'analitzen uns indicadors que intenten reflectir i quantificar l'impacte del mètode d'aprenentatge als alumnes i al grup classe, i s'analitzen les observacions realitzades. Es conclou que sí es compleix la hipòtesi inicial, i s'analitzen, si fos el cas, els aspectes negatius associats

Millora educativa : la investigació-acció aplicada als alumnes amb dificultats d'aprenentatge

Treball Final de Màster Universitari en Professor/a d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d'Idiomes. Codi: SAP129. Curs: 2013/2014Aquest Treball Fi de Màster es basa en la pràctica docent i la investigació realitzades durant el període de pràctiques realitzat a l’IES Francesc Ribalta. A l’iniciar les pràctiques es va observar que hi havia alumnes amb dificultats d’aprenentatge que necessitaven més atenció i mètodes d’ensenyament-aprenentatge més adequats per a ells. Per tant, la problemàtica que s’aborda en aquest projecte d’investigació-acció és l’atenció a la diversitat dels alumnes amb dificultats d’aprenentatge i els objectius són millorar la seua integració a l’aula amb els seus companys, facilitar el seu aprenentatge significatiu, augmentar la seua autoestima i motivar-los a aprendre. Així doncs, després de fer recerca de bibliografia, es proposa enfocar l’acció en la part pràctica de l’assignatura i per a aconseguir-ho, el pla d’acció dissenyat inclou canvis metodològics substituint la part de deures individuals per un únic treball cooperatiu en equip tenint en compte que nombrosos estudis realitzats proposen el treball col·laboratiu a través d’equips de treball heterogenis per a assolir els objectius proposats. A més, per a la realització d’aquests treballs els alumnes utilitzen les TIC a casa per a la recerca d’informació, ja que aquesta tecnologia no es troba disponible a l’aula. En general, els resultats aconseguits han sigut positius, ja que la majoria d’alumnes amb dificultats d’aprenentatge han adquirit una major integració amb la resta de companys, han augmentat la seua autoestima i han millorat el seu rendiment acadèmic. A més, el treball en equip facilita una actitud més positiva d’aquests alumnes i els serveix per a aprendre més però també comporta queixes dels companys respecte a la implicació d’alguns d’ells per a dur a terme les tasques a realitzar en el treball en equip. Cal dir que la investigacció-acció és un mètode vàlid per a millorar la pràctica docent en un context real i acotat, ja que fomenta la millora de la pedagogia del professor i l’ajuda a adaptar-se als alumnes