Construcciones Aeronáuticas SA (CASA), 1939-1972. Resiliencia y adaptación a la política de defensa y a las relaciones internacionales de España

Abstract

L´objectiu principal d´aquest treball és explicar la resiliència de l´empresa Construcciones Aeronáuticas S.A. (CASA) després de la Guerra Civil i com es va adaptar, primer, a la situació d'autarquia i intervencionisme durant el primer franquisme i, després, a l'acusada dependència econòmica, tecnològica i militar nord-americana. La tesi central d’aquest treball és que l'estratègia d'adaptació seguida per CASA va acabar reduint les capacitats i els coneixements, condicionant les possibles vies d'evolució a partir de mitjan dels anys 60 del segle passat. Per demostrar-ho, reconstrueix l'evolució i l'especialització de l'empresa des dels anys 40 fins a la tardana incorporació als projectes europeus cap al 1970 i exposa els factors polítics i institucionals que van motivar aquesta trajectòria.This article aims to explain the resilience of the aircraft manufacturer Construcciones Aeronáuticas SA (CASA) after the Spanish Civil War and how the company adapted to the autarky policy and interventionism of the early Franco regime and, subsequently, to Spain’s economic, technological, and military dependence on the United States. It argues that CASA’s adaptation strategy had the effect of reducing the company’s capacity and expertise, thus conditioning its development starting in the mid-1960s. In order to do so, it retraces the company’s evolution and specialization from the 1940s until its late incorporation into European projects, around 1970, and discusses the political and institutional factors that explain this trajectory.El objetivo principal de este trabajo es explicar la resiliencia de la empresa Construcciones Aeronáuticas S.A. (CASA) tras la Guerra Civil y cómo se adaptó a la situación de autarquía e intervencionismo durante el primer franquismo y a la acusada dependencia económica, tecnológica y militar estadounidense después. La tesis central del mismo es que la estrategia de adaptación seguida por CASA acabó reduciendo sus capacidades y conocimientos, condicionando las posibles vías de evolución a partir de mediados de los 60. Para demostrarlo, reconstruye la evolución y especialización de la empresa desde los años 40 hasta su tardía incorporación en los proyectos europeos hacia 1970 y expone los factores políticos e institucionales que motivaron esta trayectoria