Estudi vibracional en un sistema telescópic

Abstract

Aquest projecte neix amb l’objectiu de calcular el comportament enfront vibracions mecàniques d’un sistema de dues peces (Túnels) amb unions telescòpiques. Per això es divideix el treball en tres seccions principals. En primer lloc es busca un model matemàtic que pugui aproximar les freqüències pròpies dels elements participants, per això s’empren principalment conceptes de la teoria del contacte no lineal de hertz, de la teoria de vibracions en medis continus i tots els coneixements obtinguts a l’assignatura de vibracions mecàniques impartida a l’ETSEIB. A continuació s’estudia quines càrregues aplicar i com. Es decideix aplicar per un banda un esforç equivalent a un grup de persones desplaçant-se sobre el túnel, per això s’empra com a base l’Eurocodi. Per l’altre banda, s’aplica una càrrega alternativa de vent combinant els principis exposats per la professora A.H. Techet i la informació present a l’Eurocodi. En tercer lloc es procedeix a realitzar la simulació amb elements finits dels elements d’estudi. Per això es realitzen 3 models, els dos primers simulant els túnels per separat amb l’objectiu de validar el model matemàtic i el tercer com una única entitat, on s’apliquen les càrregues trobades i s’estudia el comportament. A les dues primeres simulacions s’apliquen molles als rodets d’unió per simular el contacte amb l’altre túnel i es fixen amb les restriccions adients els altres extrems. Aquests dos càlculs permeten veure que si bé el model aproxima de manera més o menys correcte aquest depèn massa del factor FT (definit en el cos del treball) i per tant deixa patent que cal trobar-lo experimentalment. A la tercera simulació es suposen els dos túnels units pel contacte guia-rodet i per tant que es comporta com un únic cos de propietats variables. Aquesta darrera simulació mostra que el sistema es comporta correctament quan les persones caminen properes a la freqüència de ressonància complint amb els criteris de confort establerts. Per contra, quan s’apliquen càrregues elevades de vent alternatiu el sistema no es pot considerar segur i cal no utilitzar-lo. Cal concloure per tant que el model matemàtic no es fiable degut a que necessita d’experimentació per ser validat i que per tant no s’han de prendre els valors obtinguts per aquest com a referència per estudiar sistemes d’aquest tipus. En canvi les simulacions proposades en elements finits si permeten obtenir conclusions de major fiabilitat

Similar works

This paper was published in RECERCAT.

Having an issue?

Is data on this page outdated, violates copyrights or anything else? Report the problem now and we will take corresponding actions after reviewing your request.