Traducción y autotraducción en la obra de José María Arguedas

Aquesta tesi doctoral es proposa estudiar la pràctica de traducció i autotraducció de l’escriptor i antropòleg peruà José María Arguedas (1911-1969). Tot i la seva importància en la literatura hispanoamericana contemporània, són encara molt escasses les investigacions sobre la seva extensa tasca de (auto)traducció. Per aquesta raó, aquest projecte explora la figura d’Arguedas com a (auto)traductor sostenint que la traducció exerceix un rol central en tota la seva obra. Aquest projecte s'inscriu dins d’algunes de les tendències més renovadores a la branca descriptiva dels Estudis de Traducció: la traducció cultural; les aproximacions ontològiques; la sociologia del traductor/a; l’autotraducció. La present és una tesi per compendi de publicacions i inclou cinc assajos que exploren principalment aspectes com la poètica de la traducció arguediana, la seva figura com a (auto)traductor i, per la seva centralitat, les seves autotraducions. Per acabar, a partir del cas d’Arguedas, es proposa la noció analítica de traducció ontològica. En conjunt, aquests estudis tenen el propòsit de tornar a Arguedas un lloc central en la història de la (auto)traducció hispanoamericana.This doctoral thesis aims to study the practice of translation and self-translation of the Peruvian writer and anthropologist José María Arguedas (1911-1969). Despite his importance in contemporary Hispanic American literature, there is still very little research on his extensive (self-)translation work. For this reason, this project explores the figure of Arguedas as a (self-)translator, arguing that translation plays a central role in all his work. This project is part of some of the most innovative trends in the descriptive branch of Translation Studies: cultural translation, ontological approaches; sociology of the translator; self-translation. The present is a thesis by a compendium of publications. It includes five essays that mainly explore aspects such as the poetics of Argueda’s translation, his figure as (self-)translator, and his self-translations due to its centrality. Finally, based on the case of Arguedas, the analytical notion of ontological translation is proposed. These studies aim to restore Arguedas to a central place in the history of Hispano-American (self-)translation.La presente tesis doctoral se propone estudiar la práctica de traducción y de autotraducción del escritor y antropólogo peruano José María Arguedas (1911-1969). A pesar de su importancia en la literatura hispanoamericana contemporánea, son todavía muy escasas las investigaciones sobre su extensa labor de (auto)traducción. Por esta razón, este proyecto explora la figura de Arguedas como (auto)traductor sosteniendo que la traducción desempeña un rol central en toda su obra. El presente proyecto se inscribe dentro de algunas de las tendencias más renovadoras en la rama descriptiva de los Estudios de Traducción: la traducción cultural; las aproximaciones ontológicas; la sociología del traductor/a; la autotraducción. La presente es una tesis por compendio de publicaciones e incluye cinco ensayos que exploran principalmente aspectos como la poética de la traducción arguediana, su figura como (auto)traductor y, debido a su centralidad, sus autotraduciones. Por último, a partir del caso de Arguedas, se propone la noción analítica de traducción ontológica. En conjunto, estos estudios tienen el propósito de devolver a Arguedas un lugar central en la historia de la (auto)traducción hispanoamericana.Programa de doctorat en Traducció i Ciències del Llenguatg

Impacto de una intervención docente basada en simulación clínica en estudiantes de enfermería: Gestión segura de la medicación.

El error de medicación sigue siendo un problema de salud pública sin resolver. La educación en seguridad del paciente es una directriz prioritaria en los planes docentes universitarios, en los que la simulación clínica se ha instaurado como metodología activa para la adquisición de competencias y la mejora de su práctica

Investigating the role of Gli2 in mouse embryonic stem cells and mouse embryogenesis

Embryonic stem cells (ESCs) are derived from the inner cell mass of the pre-implantation embryo and can recapitulate early developmental stages of the embryo. ESCs have the ability to continuously propagate while maintaining the capacity to differentiate into all cell lineages of the epiblast. The Wnt/ β-catenin signalling pathway plays a fundamental role in controlling the mouse ESC regulatory circuit. However, the downstream targets of the Wnt pathway contributing to the process of pluripotency remain unknown. Here we used computational analysis to identify Gli2 as a putative downstream target of Wnt, a regulator of mESC pluripotency and a potential regulator of early embryo development. Investigating the role of this factor gave us further insight into ESC and embryo biology.Les cèl·lules mare embrionàries (ESC) es deriven de la massa cel·lular interna de la preimplantació embrionària i poden recapitular les primeres etapes del desenvolupament embrionari. Els ESC tenen la capacitat de propagar-se contínuament, mantenint la capacitat de diferenciar-se en tots els llinatges cel·lulars de l'epiblast. La via de senyalització Wnt / β-catenin té un paper fonamental en el control del circuit regulador ESC del ratolí, tanmateix, els objectius de la via Wnt que contribueixen al procés de pluripotència encara són desconeguts. Aquí, mitjançant l’anàlisi computacional, vam identificar un objectiu putatiu Wnt Gli2 com un regulador de la pluripotència de mESC i un regulador potencial en el desenvolupament primerenc d'embrions. Investigar el paper d'aquest factor ens va donar una visió de l'ESC i la biologia de l'embrió.Programa de Doctorat en Biomedicin

Differential phenotype of jejunal enteric glial cells in diarrhoea-predominant irritable bowel syndrome with and without bile acid diarrhoea. The impact of bile acids on the intestinal epithelial barrier and glial cell biology

La síndrome de l'intestí irritable(SII) és un trastorn gastrointestinal comú i crònic que presenta dolor abdominal recurrent i hàbits intestinals anormals. A causa del seu origen desconegut, el tractament actual es dirigeix a alleujar els símptomes predominants, la qual cosa sovint comporta un maneig ineficaç. Com a conseqüència, els pacients amb SII solen presentar una reducció significativa de la seva qualitat de vida i fan ús de molts recursos mèdics, amb un augment progressiu dels costos sanitaris i socials. La seva etiologia i patogènesi subjacent no es coneixen del tot, per la qual cosa no hi ha biomarcadors específics per a diagnòstic, actualment basat en criteris clínics. Un patró intestinal amb diarrea predominant defineix el subtipus de SII amb predomini de diarrea(SII-D). Els àcids biliars(ABs) són elements importants en la fisiopatologia de trastorns gastrointestinals, i són capaços d'alterar la funció de barrera epitelial i actuar com a molècules de senyalització mitjançant receptors de ABs(RABs). Els pacients amb SII presenten un perfil fecal de ABs alterat i elevat juntament amb un microbioma diferent. A més, fins a una quarta part dels pacients diagnosticats de SII-D presenten diarrea per ABs(DAB) coexistent, amb augment de la secreció de líquids, alteracions de la permeabilitat intestinal i del trànsit colònic, i pateixen símptomes més greus. Les cèl·lules entèriques glials(CEGs) són reguladors crítics de la salut i malaltia gastrointestinal, i existeix un interès generalitzat en la seva contribució al SII, encara que fins avui, les limitades proves centrades únicament en la mucosa colònica mostren resultats contradictoris. Per tant, el principal objectiu d'aquesta tesi va ser identificar el fenotip molecular de les CEGs en el SII-D i definir si els ABs determinen característiques moleculars i clíniques específiques en aquest trastorn, amb la finalitat de conèixer la seva implicació en la disfunció de la barrera intestinal i l'activació de les cèl·lules glials. Al capítol 1, vam recollir biòpsies jejunals i fluid intestinal de pacients amb SII-D i controls sans(CS). La DAB es va avaluar mitjançant la prova de seleni-75-àcid tauroselcòlic(SeHCAT) en pacients amb SII-D. Es va caracteritzar el fenotip molecular del sistema nerviós entèric, la integritat de la barrera epitelial i els RABs en la mucosa jejunal, i es va determinar la concentració i composició del pool de ABs en el fluid jejunal. Observem una expressió diferencial de CEGs i proteïnes de les unions estretes(TJPs) segons el subgrup SeHCAT en comparació amb els CS. A més, la concentració de ABs va ser major en tots dos subgrups de SII-D, que van mostrar un perfil de AB diferent. Tots aquests canvis es van correlacionar amb les característiques clíniques dels pacients, la qual cosa suggereix el paper dels ABs en la fisiopatologia del SII-D. Al capítol 2, es va avaluar l'efecte de l'exposició a curt i llarg termini als ABs en la línia cel·lular epitelial Caco-2. Els àcids quenodesoxicòlic i desoxicòlic van alterar la integritat de la barrera epitelial i van augmentar la permeabilitat epitelial i, com a resultat nou, van modificar l'expressió de TJPs i RABs. Al capítol 3, es van realitzar una sèrie d'experiments in vitro per a determinar l'efecte dels ABs sobre les CEGs utilitzant dos models de CEG mientèrica. Descrivim, per primera vegada, que les CEGs expressen RABs i responen als ABs, així com a la senyalització epitelial mediada per AB. En concret, es van observar canvis en l'expressió gènica de marcadors CEG, implicant principalment els RABs nuclears NR1H4 i VDR. Els resultats d'aquesta tesi donen suport a la hipòtesi que les CEGs i els ABs estan implicats en el SII-D i contribueixen a la comprensió del seu paper en la complexa fisiopatologia d'aquest trastorn.El síndrome del intestino irritable(SII) es un trastorno gastrointestinal común y crónico que presenta dolor abdominal recurrente y hábitos intestinales anormales. Debido a su origen desconocido, el tratamiento actual se dirige a aliviar los síntomas predominantes, lo que a menudo conlleva un manejo ineficaz. Como consecuencia, los pacientes con SII suelen presentar una reducción significativa de su calidad de vida y hacen uso de muchos recursos médicos, con un aumento progresivo de los costes sanitarios y sociales. Su etiología y patogénesis subyacente no se conocen del todo, por lo que no hay biomarcadores específicos para diagnóstico, actualmente basado en criterios clínicos. Un patrón intestinal con diarrea predominante define el subtipo de SII con predominio de diarrea(SII-D). Los ácidos biliares(ABs) son elementos importantes en la fisiopatología de trastornos gastrointestinales, y son capaces de alterar la función de barrera epitelial y actuar como moléculas de señalización mediante receptores de ABs(RABs). Los pacientes con SII presentan un perfil fecal de ABs alterado y elevado junto con un microbioma distinto. Además, hasta una cuarta parte de los pacientes diagnosticados de SII-D presentan diarrea por ABs(DAB) coexistente, con aumento de la secreción de líquidos, alteraciones de la permeabilidad intestinal y del tránsito colónico, y padecen síntomas más graves. Las células entéricas gliales(CEGs) son reguladores críticos de la salud y enfermedad gastrointestinal, y existe un interés generalizado en su contribución al SII, aunque hasta la fecha, las limitadas pruebas centradas únicamente en la mucosa colónica muestran resultados contradictorios. Por lo tanto, el principal objetivo de esta tesis fue identificar el fenotipo molecular de las CEGs en el SII-D y definir si los ABs determinan características moleculares y clínicas específicas en este trastorno, con el fin de conocer su implicación en la disfunción de la barrera intestinal y la activación de las células gliales. En el capítulo 1, recogimos biopsias yeyunales y fluido intestinal de pacientes con SII-D y controles sanos(CS). La DAB se evaluó mediante la prueba de selenio-75-ácido tauroselcólico(SeHCAT) en pacientes con SII-D. Se caracterizó el fenotipo molecular del sistema nervioso entérico, la integridad de la barrera epitelial y los RABs en la mucosa yeyunal, y se determinó la concentración y composición del pool de ABs en el fluido yeyunal. Observamos una expresión diferencial de CEGs y proteínas de las uniones estrechas(TJPs) según el subgrupo SeHCAT en comparación con los CS. Además, la concentración de ABs fue mayor en ambos subgrupos de SII-D, que mostraron un perfil de AB distinto. Todos estos cambios se correlacionaron con las características clínicas de los pacientes, lo que sugiere el papel de los ABs en la fisiopatología del SII-D. En el capítulo 2, se evaluó el efecto de la exposición a corto y largo plazo a los ABs en la línea celular epitelial Caco-2. Los ácidos quenodesoxicólico y desoxicólico alteraron la integridad de la barrera epitelial y aumentaron la permeabilidad epitelial y, como resultado novedoso, modificaron la expresión de TJPs y RABs. En el capítulo 3, se realizaron una serie de experimentos in vitro para determinar el efecto de los ABs sobre las CEGs utilizando dos modelos de CEG mientérica. Describimos, por primera vez, que las CEGs expresan RABs y responden a los ABs, así como a la señalización epitelial mediada por AB. En concreto, se observó una reactividad de la CEG inducida por AB mediante cambios en la expresión génica de marcadores CEG, implicando principalmente a los RABs nucleares NR1H4 y VDR. Los resultados de esta tesis apoyan la hipótesis de que las CEGs y los ABs están implicados en el SII-D y contribuyen a la comprensión de su papel en la compleja fisiopatología de este trastorno.Irritable bowel syndrome (IBS) is a common and chronic gastrointestinal disorder presenting recurrent abdominal pain and abnormal bowel habits. Due to its unknown origin, the current treatment is targeted to relieve the predominant symptoms, which often brings to an ineffective management. As a result, IBS patients often report a significant reduction in quality of life and make use of many medical resources, with a progressive increase in healthcare and social costs. Its aetiology and underlying pathogenesis are not fully understood, so there are still no specific biomarkers for diagnosis, which is currently based on clinical criteria. A diarrhoea-predominant bowel pattern defines the diarrhoea-predominant IBS subtype (IBS-D). Bile acids (BAs) are important elements in the pathophysiology of gastrointestinal disorders, and are capable of disrupting epithelial barrier function and acting as signalling molecules via BAs receptors (BARs). Patients with IBS have an altered and elevated faecal BAs profile along with a distinct microbiome. In addition, up to a quarter of diagnosed IBS-D patients have coexisting BA diarrhoea (BAD) with increased fluid secretion, altered both, intestinal permeability and colonic transit, and suffer from more severe symptoms. Enteric glial cells (EGCs) are critical regulators of gastrointestinal health and disease and there is a widespread interest in their contribution to IBS, although to date, the limited evidence focusing only on the colonic mucosa shows conflicting results. Therefore, the main objective of this thesis was to identify the molecular phenotype of EGCs in IBS-D and to define whether BAs determine specific molecular and clinical features in this disorder, in order to gain insight into their implication in intestinal barrier dysfunction and glial cell activation. In Chapter 1, we collected jejunal biopsies and intestinal fluid from IBS-D patients and healthy volunteers (HVs). BAD was assessed by the selenium-75-homocholic acid taurine (SeHCAT) test in IBS-D patients. We characterised the molecular phenotype of the enteric nervous system, the epithelial barrier integrity and BARs in the jejunal mucosa, and determined the concentration and composition of the BA pool in the jejunal fluid. We observed a differential expression of EGCs and tight junction proteins (TJPs) based on the SeHCAT subgroup compared to HVs. In addition, BA concentration was higher in both IBS-D subgroups, which showed a distinct BA profile. All these changes correlated with the clinical features of the patients, suggesting the role of BAs in the pathophysiology of IBS-D. In Chapter 2, the effect of short and long term exposure to BAs on the epithelial cell line Caco-2 was evaluated. Chenodeoxycholic and deoxycholic acids disrupted epithelial barrier integrity and increased epithelial permeability and, as a novel result, modified the expression of TJPs and BARs. In Chapter 3, a series of in vitro experiments were performed to determine the effect of BAs on EGCs using two myenteric-derived glial cell models. We described, for the first time, that EGCs do express BARs and they respond to BAs as well as to BAs-mediated epithelial signalling. Specifically, a BA-induced EGC reactivity was found by means of changes in the gene expression of EGC markers, mainly involving the nuclear BARs NR1H4 and VDR. The results of this thesis support the hypothesis that EGCs and BAs are involved in IBS-D and contribute to the understanding of their role in the complex pathophysiology of this disorder.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Neurocièncie

Gerencia de Centros de Atención Primaria de Salud: definición, práctica y calificación desde la experiencia en una capital de la región Nordeste de Brasil

Les metes del desenvolupament sostenible de salut i benestar inclouen la necessitat de accedir universalment a l'atenció en salut. L'atenció primària de salut és considerada la principal estratègia a ser implementada perquè els països assoleixin aquesta fita. Per tal de col·laborar amb aquest tema, aquesta tesi va objectivar comprendre les necessitats per a la pràctica i la qualificació de la gerència de centres d'atenció primària de salut, des de l'experiència en una capital de la regió nord-est del Brasil. Els procediments d'aquesta investigació es van desenvolupar en tres fases: revisió bibliogràfica, enquesta de dades sociodemogràfiques de gerents de centres d'atenció primària i entrevistes semiestructurades. Per a la Revisió Integradora de la Literatura es van utilitzar les bases de dades Biblioteca Virtual de Salut, US National Library of Medicine, Scopus i Web of Science, i els descriptors: Health Management, Health Services Administration i Primary Health Care. La recerca es va realitzar el febrer del 2020. El corpus del treball va ser de 36 articles i es va analitzar set categories: caracterització dels professionals, planejament del treball, gestió de canvis, gestió basada en l'exercici, democràcia institucional, participació i control social, i formació. Per a la segona fase es van recollir les dades sociodemogràfiques i laborals de 34 gerents de centres d'atenció primària de la capital Maceió, Alagoas, Brasil, relatives al període de desembre de 2018. Es va aixecar informacions de gènere, edat, districte sanitari, tipus de contracte laboral, escolaritat, experiències professionals i temps dexercici de la funció. Es va fer una anàlisi descriptiva, utilitzant mesures absolutes i relatives. La tercera fase va correspondre a les entrevistes semiestructurades fetes amb vuit gerents de centres d'atenció primària de Maceió, fetes del novembre del 2018 al gener del 2019. Les informacions produïdes amb les entrevistes van resultar en dos grans assumptes. El primer assumpte, les assignacions i estratègies gerencials del gerent d'atenció primària, es va analitzar mitjançant la tècnica d'Anàlisi de Contingut i per això van resultar quatre categories i 11 temes: administratives: rutina de treball, estructura física, gestió de persones, reunions d'equip ; institucionals: relació entre la direcció i la seu administrativa; comunicació entre la seu administrativa i l'equip de salut; sociopolítiques: participació popular; tecnicosanitàries: orientació tècnica, planificació, seguiment. El segon tema, les competències necessàries per exercir la funció de gerent datenció primària, va ser tractat a través de lAnàlisi Temàtica Reflexiva i els temes que es van produir van ser: coneixements: àrea de capacitació, processos i fluxos de treball i territorialització; habilitats: preparació emocional i lideratge; actituds: postura activa, disponibilitat empàtica i autorealització professional. En aquesta tesi es discuteix que les polítiques datenció primària pateixen una creixent influència del mercat de consum i del model de gestió empresarial sobre ladministració dels centres de salut. D'altra banda, hi ha una baixa de la participació de la població en la definició de les prioritats de salut i el control social de segment de les polítiques sanitàries. Es considera important reprendre la valorització del territori i de les comunitats assistides als processos gerencials de l'atenció primària.Las metas del desarrollo sostenible de salud y bienestar incluyen la necesidad del acceso universal a la atención en salud. La atención primaria de salud es considerada la principal estrategia a ser implementada para que los países alcancen esta meta. A fin de colaborar con ese tema, esa tesis objetivó comprender las necesidades para práctica y calificación de la gerencia de centros de atención primaria de salud, desde la experiencia en una capital de la región nordeste de Brasil. Los procedimientos de esta investigación se desarrollaron en tres fases: revisión bibliográfica, encuesta de datos sociodemográficos de gerentes de centros de atención primaria y entrevistas semiestructuradas. Para la Revisión Integradora de la Literatura se utilizó las bases de datos Biblioteca Virtual de Salud, US National Library of Medicine, Scopus e Web of Science, y los descriptores: Health Management, Health Services Administration y Primary Health Care. La búsqueda se realizó en febrero de 2020. El corpus del trabajo fue de 36 artículos y se analizó siete categorías: caracterización de los profesionales, planeamiento del trabajo, gestión de cambios, gestión basada en el desempeño, democracia institucional, participación y control social, y formación. Para la segunda fase se recogió los datos sociodemográficos y laborales de 34 gerentes de centros de atención primaria de la capital Maceió, Alagoas, Brasil, relativos al perído de diciembre de 2018. Se levantó informaciones de género, edad, distrito sanitario, tipo de contrato laboral, escolaridad, experiencias profesionales y tiempo de ejercicio de la función. Se hice una análisis descriptiva, utilizando medidas absolutas y relativas. La tercera fase correspondió a las entrevistas semiestructuradas con ocho gerentes de centros de atención primaria de Maceió, hechas de noviembre de 2018 a enero de 2019. Las informaciones producidas con las entrevistas resultaron en dos grandes asuntos. El primer asunto, las asignaciones y estrategias gerenciales del gerente de atención primaria, se analizó mediante la técnica de Análisis de Contenido y de ahí resultaron cuatro categorías y 11 temas: administrativas: rutina de trabajo, estructura física, gestión de personas, reuniones de equipo; institucionales: relación entre la dirección y la sede administrativa, comunicación entre la sede administrativa y el equipo de salud; sociopolíticas: participación popular; técnico-sanitarias: orientación técnica, planificación, seguimiento. El segundo tema, las competencias necesarias para ejercer la función de gerente de atención primaria, fue tratado a través del Análisis Temático Reflexivo y los temas que se produjeron fueron: conocimientos: área de capacitación, procesos y flujos de trabajo y territorialización; habilidades: preparación emocional y liderazgo; actitudes: postura activa, disponibilidad empática y autorrealización profesional. En esa tesis se discute que las políticas de atención primaria sufren una creciente influencia del mercado de consumo y del modelo de gestión empresarial sobre la administración de los centros de salud. Por otro lado, hay una baja de la participación de la populación en la definición de las prioridades de salud y en el control social de segmento de las políticas sanitarias. Se considera importante reanudar la valorización del territorio y de las comunidades asistidas en los procesos gerenciales de la atención primaria.The sustainable development goals of health and well-being include the need for universal access to health care. Primary health care is considered the main strategy to be implemented for countries to achieve this goal. In order to contribute to this theme, this thesis aimed to understand the needs for practice and qualification of the management of primary health care centres, from the experience in a capital city in the Northeast region of Brazil. The procedures of this research were developed in three phases: literature review, socio-demographic data survey of managers of primary health care centres and semi-structured interviews. The databases Virtual Health Library, US National Library of Medicine, Scopus and Web of Science, and the descriptors: Health Management, Health Services Administration and Primary Health Care were used for the Integrative Literature Review. The search was conducted in February 2020. The corpus consisted of 36 articles and seven categories were analysed: characterisation of professionals, work planning, change management, performance-based management, institutional democracy, participation and social control, and training. For the second phase, socio-demographic and employment data were collected from 34 managers of primary care centres in the capital city of Maceió, Alagoas, Brazil, for the period of December 2018. Information was collected on gender, age, health district, type of employment contract, schooling, professional experience and length of service. A descriptive analysis was carried out, using absolute and relative measures. The third phase corresponded to semi-structured interviews with eight managers of primary health care centres in Maceió, conducted from November 2018 to January 2019. The information produced from the interviews resulted in two main themes. The first issue, the managerial assignments and strategies of the primary care manager, was analysed using the Content Analysis technique, resulting in four categories and 11 themes: administrative: work routine, physical structure, people management, team meetings; institutional: relationship between management and administrative headquarters, communication between administrative headquarters and the health team; socio-political: popular participation; technical-health: technical guidance, planning, monitoring. The second theme, the competencies needed to exercise the function of primary care manager, was dealt with through the Reflective Thematic Analysis and the themes produced were: knowledge: training area, processes and workflows and territorialisation; skills: emotional preparation and leadership; attitudes: active posture, empathetic availability and professional self-realisation. In this thesis it is discussed that primary care policies suffer from an increasing influence of the consumer market and the business management model on the administration of health centres. On the other hand, there is a decline in the participation of the population in the definition of health priorities and in the social control of the health policy segment. It is considered important to resume the valorisation of the territory and of the assisted communities in the management processes of primary health care.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Persona i Societat en el Món Contemporan

Development of a resorbable and bioactive personalized 3D-printed implant for guided bone regeneration

Tesi amb menció de Doctorat Industrial (Generalitat de Catalunya)Tesi amb continguts retallats per motius de confidencialitat(English) The restoration of the functionality of lost teeth is mainly accomplished placing dental implants. However, in the case of alveolar bone atrophies, this treatment might not be possible. Various treatments have been developed to increase the alveolar bone volume to allow the placement of implants. Among them, guided bone regeneration (GBR) gained special interest due to its simplicity and predictability of the augmented bone. The principle of GBR involves the use of 1) a barrier to physically maintain separated soft tissue cells from bone cells, and 2) bone grafts. Barriers are also used for creating space for the bone grafts, maintaining their stability and allowing the angiogenesis process. The main disadvantages associated with barriers are the need for a second surgery for their removal, in the case of non-resorbable barriers and the uncontrolled degradability of the resorbable ones. In addition, barrier membranes have a low capacity to maintain mechanical stability when used for large bone defects. With the irruption of the CAD/CAM approach and additive manufacturing, personalized titanium meshes gained interest, reaching promising outcomes. However, they still have the drawback of performing a second surgery. The bone graft used in combination with barriers in GBR can be obtained from different sources. However, autologous grafts are currently considered the gold standard, despite their drawbacks, which include morbidity, additional pain, and limited availability. Therefore, there is a need for a personalized and resorbable implant for GBR that possesses sufficient mechanical properties to maintain stability throughout the regeneration process. Additionally, this implant should be bioactive to stimulate bone regeneration. In the current thesis, we studied the use of Polycaprolactone (PCL), a biocompatible synthetic resorbable polymer with suitable mechanical and processability properties, to be used as an implant for GBR, using 3D printing technology. Moreover, to improve the bioactive properties of these implants, we combined PCL with three different inorganic particles based on calcium and calcium phosphate. After particle dispersion into the PCL was assessed, 3D printing parameters were obtained to produce scaffolds with interconnected porosity. The degradation of the scaffolds was studied for one year, showing stable behaviour in terms of mechanical properties. Some of the developed scaffolds showed a sustained mass loss. All the scaffolds showed in vitro biocompatibility when tested with both human mesenchymal stem cells and gingival fibroblasts. An improved metabolic activity was observed by the addition of particles. Scaffolds showing higher levels of alkaline phosphatase, monocytes chemoattractant protein-1 and osteopontin were identified and further evaluated in vivo. The subcutaneous mice model showed that all the scaffolds were biocompatible. The bone formation capacity of these scaffolds was assessed using a calvarial defect mice model. The results obtained were in line with the previous in vitro findings in terms of new bone formation. Finally, the scalability to industrial production of these scaffolds was studied by fabricating implants with geometries from clinical cases. Also, the effect of an established industrial sterilization method on the scaffolds' properties, and the implementation of the implant fabrication protocol within the industrial workflow were assessed. In conclusion, we examined various scaffolds based on the combination of PCL and bioactive particles for their potential as GBR implants, selecting the most promising ones for their further development.(Español) La recuperación de la funcionalidad ante la pérdida de piezas dentales es tratada principalmente con la colocación de implantes dentales. Sin embargo, en el caso de atrofias en el hueso alveolar, su colocación puede ser inviable. Existen diversos tratamientos para aumentar el volumen de hueso alveolar permitiendo la colocación de implantes. Entre ellos, la regeneración ósea guiada (GBR) ha ganado especial interés debido a su simplicidad y predictibilidad del volumen de hueso aumentado. Los principios de la GBR se basan en el uso de 1) barreras que físicamente mantienen separadas las células de los tejidos blandos de las células óseas, e 2) injertos óseos. Las barreras también son usadas para crear el espacio destinado al injerto óseo, mantener su estabilidad y permitir el proceso de angiogénesis. Las principales desventajas asociadas con las barreras son la necesidad de una segunda operación para su extracción, en el caso de barreras no-reabsorbibles, y la degradación incontrolada para las reabsorbibles. Además, las barreras tipo membrana tienen una baja capacidad de mantener la estabilidad mecánica cuando son usadas en defectos óseos severos. Con la irrupción de la digitalización CAD/CAM y la fabricación aditiva, las mallas de titanio personalizadas ganaron interés debido a sus prometedores resultados. Sin embargo, siguen manteniendo la desventaja de necesitar una segunda operación para su extracción. El injerto óseo usado en combinación con las barreras para la GBR puede ser de distintos orígenes. No obstante, el injerto autólogo sigue siendo el referente a pesar de sus inconvenientes, los cuales incluyen morbilidad, dolor adicional y disponibilidad limitada. Es por ello que existe la necesidad de un implante personalizado y reabsorbible para la GBR, con suficientes propiedades mecánicas para mantener la estabilidad durante el proceso de regeneración. Además, el implante debería ser bioactivo para estimular la regeneración del hueso. En la presente tesis hemos estudiado el uso de la policaprolactona (PCL), un polímero sintético biocompatible y reabsorbible con idóneas propiedades de procesabilidad y mecánicas para ser usado en GBR, empleando la impresión 3D. Además, para aportar al implante propiedades bioactivas, hemos combinado la PCL con tres partículas inorgánicas basadas en calcio y fosfato de calcio. Evaluada la dispersión de las partículas en la PCL, se obtuvieron los parámetros de impresión 3D para obtener andamios con porosidad interconectada. La degradación de los andamios fue estudiada durante un año, manteniéndose estables sus propiedades mecánicas. Algunos de los andamios presentaron una pérdida de masa sostenida. Todos los andamios resultaron biocompatibles al ser estudiados in vitro con células madre mesenquimals y fibroblastos de encía, ambas humanas. La adición de las partículas evidenció un aumento en la actividad metabólica de las células. Los andamios en que destacaron los niveles más altos de fosfatasa alcalina, proteína quimioatrayente de monocitos 1 y osteopontina fueron identificados y posteriormente evaluados in vivo. De acuerdo con el modelo subcutáneo en ratón todos los andamios fueron biocompatibles; mientras que la capacidad de formación de hueso fue evaluada con el modelo de defecto en calvaria en ratón, obteniendo resultados similares a los observados previamente in vitro, de acuerdo con los resultados de nuevo hueso formado. Finalmente se estudió la escalabilidad industrial de la fabricación de andamios para obtener implantes con las geometrías de casos clínicos. Además, se estudió el efecto en las propiedades de los andamios por parte de un proceso industrial de esterilización, así como la implementación del método de fabricación de los implantes en el flujo de producción industrial. En conclusión, se evaluaran distintos andamios producidos a partir de PCL y partículas bioactivas, identificando la condición más prometedora para la continuación de su desarrollo como implantes para GBR.DOCTORAT EN CIÈNCIA I ENGINYERIA DELS MATERIALS (Pla 2012

Physiological control of Pichia pastoris for the production of recombinant proteins: A novel Respiratory Quotient control based on Artificial Intelligence and scale-up of the bioprocess

En una primera etapa de la present tesi, es va dur a terme una caracterització de l'efecte de la limitació d'oxigen (hipòxia) sobre la producció recombinant de la lipasa 1 de Candida rugosa (Crl1) mitjançant cultius en continu amb dos clons diferents de P. Pastoris, un que disposava d'una còpia del gen CRL1 (single-copy clone o SCC) i un altre que en disposava de 5 còpies (multicopy clone o MCC). Es van provar diferents graus de limitació d'oxigen variant la concentració d'oxigen en el gas d'entrada, definit aquelles condicions que es consideraven òptimes en termes de producció de Crl1 i que no comprometien significativament el creixement del llevat. Les velocitats específiques de producció (qP) van ser fins a 2 vegades més grans en hipòxia que en normòxia (condicions completament aeròbiques), tot i que aquest increment de producció de Crl1 va resultar més important per al SCC que per al MCC. Addicionalment, es va definir el Quocient Respiratori (RQ) com a variable per a controlar el nivell de limitació d'oxigen, ja que aquesta és una variable que depèn només de l'estat fisiològic de la biomassa, i per tant, es pot utilitzar com a variable indicadora a l'hora d'implementar el mateix grau d'hipòxia en un altre equip o mode d'operació. Posteriorment, un cop definides les condicions de limitació d'oxigen òptimes, es van replicar aquestes condicions en fed-batch. Els resultats obtinguts van ser similars als obtinguts en quimiòstat, duplicant la qP del SCC en condicions d'hipòxia i obtenint, però, un increment menor en el cas del MCC. A més, els resultats van ser corroborats gràcies a un estudi de transcriptòmica dels gens relacionats amb la producció de Crl1 mitjançant qPCR. Per finalitzar aquesta primera etapa de la tesi, es va dur a terme dues fermentacions a escala pilot, utilitzant el RQ com a criteri de canvi d'escala per tal d'aplicar les mateixes condicions d'hipòxia, obtenint una producció de Crl1 lleugerament més baixa que a escala laboratori però validant l'estratègia de limitació d'oxigen i la utilització del RQ com a paràmetre de control transferible entre diferents sistemes experimentals. La segona etapa de la tesi va consistir en millorar el controlador de RQ en fed-batch, que inicialment estava basat en la modificació manual i intermitent de la velocitat d'agitació per tal d'augmentar o disminuir la transferència d'oxigen al medi de cultiu (control manual-heurístic). Es van establir dues estratègies de control de RQ sofisticades. La primera va ser dissenyada, programada i desenvolupada a través del software Eve, el qual va permetre la implementació de soft sensors per tal de fer un càlcul precís i acurat del RQ i actuar sobre la velocitat d'agitació de forma automàtica. D'altra banda, la segona va consistir en un controlador proporcional adaptatiu, en què el valor del paràmetre proporcional del controlador s'anava actualitzant a cada minut de la fermentació basant-se en la predicció d'un model d'intel·ligència artificial (IA), i va ser dissenyada conjuntament en col·laboració amb membres de l'empresa AIZON, que van ser qui en van programar el codi. Aquesta estratègia ha esdevingut una prova de concepte per demostrar com es pot utilitzar la IA per a dur a terme el control automàtic de bioprocessos. Finalment, com a últim capítol de la tesi, l'estratègia hipòxica es va provar amb dues soques de P. Pastoris més, expressant dues proteïnes diferents: la lipasa de Rhizopus oryzae (proRol) i la lipasa B de Candida antarctica (CalB), dues lipases amb interès industrial. Les millores de producció obtingudes en aplicar condicions hipòxiques van ser equiparables a les obtingudes amb la producció de Crl1, validant així l'estratègia hipòxica per a la millora de producció de proteïnes recombinants.En una primera etapa de la presente tesis, se llevó a cabo una caracterización del efecto de la limitación de oxígeno (hipoxia) sobre la producción recombinante de la lipasa 1 de Candida rugosa (Crl1) mediante cultivos en continuo con dos clones diferentes de P. Pastoris, uno que disponía de una copia del gen CRL1 (single-copy clone o SCC) y otro que disponía de 5 copias (multicopy clone o MCC). Se probaron distintos grados de limitación de oxígeno variando la concentración de oxígeno en el gas de entrada, definido aquellas condiciones que se consideraban óptimas en términos de producción de Crl1 y que no comprometían significativamente el crecimiento de la levadura. Las velocidades específicas de producción (qP) fueron hasta 2 veces mayores en hipoxia que en normoxia (condiciones completamente aeróbicas), aunque este incremento de producción de Crl1 resultó mayor para el SCC que para el MCC. Adicionalmente, se definió el Cociente Respiratorio (RQ) como variable para controlar el nivel de limitación de oxígeno, ya que ésta es una variable que depende sólo del estado fisiológico de la biomasa, y por tanto, se puede utilizar como variable indicadora a la hora de implementar el mismo grado de hipoxia en otro equipo o modo de operación. Posteriormente, una vez definidas las condiciones de limitación de oxígeno óptimas, se replicaron estas condiciones en fed-batch. Los resultados obtenidos fueron similares a los obtenidos en quimiostato, duplicando la qP del SCC en condiciones de hipoxia y obteniendo un incremento menor en el caso del MCC. Además, los resultados fueron corroborados gracias a un estudio de transcriptómica de los genes relacionados con la producción de Crl1 mediante qPCR. Para finalizar esta primera etapa de la tesis, se llevó a cabo dos fermentaciones a escala piloto, utilizando el RQ como criterio de cambio de escala para aplicar las mismas condiciones de hipoxia, obteniendo una producción de Crl1 ligeramente más baja que a escala laboratorio pero validando la estrategia de limitación de oxígeno y la utilización del RQ como parámetro de control transferible entre distintos sistemas experimentales. La segunda etapa de la tesis consistió en mejorar el controlador de RQ en fed-batch, que inicialmente estaba basado en la modificación manual e intermitente de la velocidad de agitación para aumentar o disminuir la transferencia de oxígeno al medio de cultivo (control manual-heurístico). Se establecieron dos estrategias de control de RQ sofisticadas. La primera fue diseñada, programada y desarrollada a través del software Eve, que permitió la implementación de soft sensores para realizar un cálculo preciso y cuidadoso del RQ y actuar sobre la velocidad de agitación de forma automática. Por otra parte, la segunda consistió en un controlador proporcional adaptativo, en el que el valor del parámetro proporcional del controlador se iba actualizando a cada minuto de la fermentación en base a la predicción de un modelo de inteligencia artificial (IA), y fue diseñada conjuntamente en colaboración con miembros de la empresa AIZON, que fueron quienes programaron su código. Esta estrategia se ha convertido en una prueba de concepto para demostrar cómo se puede utilizar la IA para llevar a cabo el control automático de bioprocesos. Por último, como último capítulo de la tesis, la estrategia hipóxica se probó con otras dos cepas de P. Pastoris, expresando dos proteínas diferentes: la lipasa de Rhizopus oryzae (proRol) y la lipasa B de Candida antarctica (CalB), dos lipasas con interés industrial. Las mejoras de producción obtenidas al aplicar condiciones hipóxicas fueron equiparables a las obtenidas con la producción de Crl1, validando así la estrategia hipóxica para la mejora de producción de proteínas recombinantes.In the first stage of the present thesis, a characterization of the effect of hypoxia on the recombinant production of Candida rugosa lipase 1 (Crl1) with P. pastoris was carried out using continuous cultures. Two different clones of P. pastoris were tested, one harboring one copy of the CRL1 gene (single-copy clone or SCC) and another harboring 5 copies of it (multicopy clone). Different degrees of oxygen limitation were tested by varying the oxygen concentration in the inlet gas of the fermenter, and the optimal conditions for Crl1 production, which did not compromise severely the yeast growth, were defined. Continuous cultures in steady state (chemostats) were used to test different conditions reaching different steady states, resulting in specific production rates (qP) up to two-fold higher under hypoxia compared to normoxia (completely aerobic conditions), although this increase in Crl1 production was higher for the SCC than for the MCC. Additionally, the Respiratory Quotient (RQ) was defined as a control variable to regulate the oxygen limitation degree, as it depends on the physiological state or the type of metabolism that cells conduct. Moreover, this variable is independent of the equipment and system used so, it can be used as a reporting variable to implement the same hypoxic degree in another equipment or operational mode. Subsequently, once these optimal hypoxic conditions had been defined, they were replicated in fed-batch cultures. Since they are dynamic cultures where biomass concentration increases over time, the control of the process to maintain a constant level of oxygen limitation should also be dynamic. The results obtained in fed-batch cultures were similar to those in chemostat cultures, doubling the qP of SCC under hypoxic conditions, but obtaining a lower increase in the case of MCC. In addition, these results were further confirmed through transcriptomic analysis of certain genes related to Crl1 production using qPCR. Next, two pilot-scale fermentations were conducted, using RQ as a scale-up criterion to apply the same hypoxic conditions. Although Crl1 production was slightly lower at the pilot scale than at the lab scale, it validated the oxygen limitation strategy and the use of RQ as a transferable control parameter between different experimental setups. The second stage of the thesis consisted of the refinement of the RQ controller in fed-batch, which was initially based on a manual and intermittent modification of agitation rate to adjust oxygen transfer into the culture broth (manual-heuristic control). Thus, two improved RQ control strategies were established in this second chapter, both of which consisted of adjusting the agitation rate automatically as the process required. The first strategy, named "Boolean-logic controller" was designed, programmed, and developed using a specific fermenter control software called Eve. It allowed the implementation of soft sensors to make a precise and accurate RQ calculation and act over agitation rate in an automated way. In contrast, the second control strategy consisted of an adaptive proportional controller, in which the value of the proportional parameter was updated every minute. This parameter value adaptation was based on an artificial intelligence (AI) model, and it was designed in collaboration with members of the company AIZON, who programmed the code. This strategy served as a proof of concept to demonstrate how AI can be used for the automatic control of bioprocesses. Finally, the hypoxic strategy was tested with two additional strains of P. pastoris, expressing two different proteins: Rhizopus oryzae lipase (proRol) and Candida antarctica lipase B (CalB), two lipases with industrial interest. The improvements in production observed under hypoxic conditions were comparable to those obtained with Crl1 production, thus validating the hypoxic strategy for the enhancement of recombinant protein production.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Biotecnologi

Miniaturized analytical devices for the detection of biomarkers and monitoring of metabolic hereditary diseases

Durant les últimes dècades hi ha hagut una marcada tendència cap a la miniaturització i l'automatització dels processos analítics per tal de reduir costs, energia, reactius i residus, i per permetre els anàlisis point-of-care (POC). Una estratègia es l'ús de plataformes microfluídiques que integren tots els elements necessaris per a la realització d'un anàlisis complert. Els sistemes analítics presentats en aquest treball son un bon exemple d'aquesta tendència. Consisteixen en sistemes miniaturitzats que permeten l'anàlisi POC per l'àmbit sanitari. Més concretament, aquesta tesi es centra en la determinació de biomarcadors per a diferents Errors Innats del Metabolisme (EIM). L'ió amoni, NH4+, ha estat seleccionat com a ió d'interès degut al seu marcat increment en la sang y les conseqüents afectacions neuronals, greus i irreversibles, en pacients que presenten Trastorns del Cicle de la Urea (TCU) no adequadament controlats. Actualment, el control dels nivells de NH4+ només es fa a laboratoris de centres de referència degut a la necessitat d'equipament car i complex. No obstant això, aquests casos requereixen d'una intervenció mèdica immediata, i el fet de que només puguin ser diagnosticats en certs hospitals dificulta l'accessibilitat a un ràpid tractament mèdic. Alternativament, aquest treball també es centra en una altra malaltia metabòlica, la Fenilcetonúria (PKU), que també requereix un control freqüent dels nivells de fenilalanina (Phe) en sang per a mantenir-los dins d'un rang acceptable. Tot i que un increment dels nivells de Phe en sang té greus conseqüències en el desenvolupament neuronal, els pacients no disposen de cap solució analítica per auto gestionar-se la seva pròpia malaltia i han de dependre únicament de controls periòdics en hospitals de referència. Per tant, existeix una imperiosa necessitat d'obtenir dispositius analítics fiables, ràpids i robusts per aquests dos analits, que han de ser barats i fàcils d'usar per permetre la seva instal·lació en totes les clíniques i llars que ho requereixin. En aquest treball es descriuen dos enfocs diferents per la determinació d'aquest dos biomarcadors en sang. El primer d'ells, que es centra només en la determinació del NH4+, es el desenvolupament d'un sistema analític d'alt rendiment per l'anàlisi continu de mostres de sang de volum reduït en hospitals i clíniques. Està basat en una plataforma microfluídica polimèrica que permet reduir l'ús de reactius, mostra i els costs. El segon enfoc es basa en una plataforma polimèrica d'un sòl ús i auto-calibrable per l'anàlisi de sang capil·lar en un àmbit domèstic, que sí està dissenyat per la detecció de tots dos biomarcadors. Tots dos dispositius analítics es basen en la potenciometria com a mètode de detecció i en l'ús de elèctrodes selectius d'ions d'estat sòlid (SC-ISE) per la detecció del NH4+. Per l'altra banda, la detecció de la Phe s'assoleix d'una forma indirecta mitjançant la conversió d'aquest aminoàcid en amoníac quan s'incorpora un enzim dins de la plataforma analítica.Durante las últimas décadas, ha habido una marcada tendencia hacia la miniaturización y la automatización de los procesos analíticos para reducir costes, energía, reactivos y residuos, y para permitir los analisis point-of-care (POC). Una estrategia es el uso de plataformas microfluidicas que integran todos los elementos necesarios para la realización completa de un análisis. Los sistemas analíticos presentados en este trabajo son un buen ejemplo de esta tendencia. Consisten en sistemas miniaturizados que permiten el análisis POC para el ámbito sanitario. Más concretamente, esta tesis se centra en la determinación de biomarcadores para diferentes Errores Innatos del Metabolismo (EIM). El ion amonio, NH4+, ha sido seleccionado como ion de interés debido a su marcado incremento en sangre y sus consecuentes afectaciones neuronales, que son graves y de por vida, en pacientes que presentan Trastornos del Ciclo de la Urea (TCU) no debidamente controlados. Actualmente, el control de los niveles de NH4+ solo se hace en laboratorios de centros de referencia por la necesidad de equipamiento caro y complejo. Sin embargo, estos casos requieren intervención médica inmediata, y el hecho de que solo puedan ser diagnosticados en ciertos hospitales dificulta la accesibilidad a un rápido tratamiento médico. Alternativamente, este trabajo también se centra en otra enfermedad metabólica, la Fenilcetonuria (PKU), en la que también es clave un control frecuente de los niveles de fenilalanina (Phe) en sangre para mantenerlos dentro de los rangos aceptables. Aunque un incremento de los niveles de Phe tiene serias consecuencias sobre el desarrollo neuronal, los pacientes no disponen de ninguna solución analítica para auto-gestionar su propia enfermedad y deben dependen únicamente de controles periódicos en hospitales de referencia. Por lo tanto, existe una imperiosa necesidad de obtener dispositivos analíticos fiables, rápidos y robustos para estos dos analitos, y que deben ser baratos y fáciles de usar para facilitar su instalación y uso en todas las clínicas y hogares que así lo requieran. En este trabajo se describen dos enfoques diferentes para la determinación de estos biomarcadores en sangre. El primero de ellos, que se centra solo en la determinación del NH4+, es el desarrollo de un sistema analítico de alto rendimiento para el análisis continuo de muestras de sangre de volumen reducido en hospitales y clínicas. Está basado en una plataforma microfluídica polimérica que permite reducir el uso de reactivos, muestra y los costes. El segundo enfoque se basa en una plataforma polimérica desechable y auto-calibrable para el análisis de sangre capilar en un ámbito doméstico, que sí está diseñado para la detección de ambos biomarcadores. Ambos dispositivos analíticos se basan en la potenciometria como método de detección y en el uso de electrodos selectivos de iones de estado sólido (SC-ISE) para la detección del NH4+. Por otro lado, la detección de la Phe se consigue de forma indirecta mediante la conversión de este aminoácido en amoniaco al incorporar una enzima dentro de la plataforma analítica.During the last few decades there has been a marked progression towards the miniaturization and automation of analytical processes in order to reduce costs, energy, reagents and waste and to allow for point-of-care (POC) analysis. An approach is the use of microfluidic platforms that integrate all the necessary elements to carry out a complete analysis. The analytical devices presented here are a good example of this trend. They consist of miniaturized systems to allow for POC analysis in healthcare. More specifically, this thesis focuses on the determination of biomarkers for different Inborn Errors of Metabolism (IEM). Ammonium ion, NH4+, has been selected as analyte of interest due to its marked increase in blood and its consequent serious and long-lasting neuronal affectations in patients presenting non-controlled Urea Cycle Disorders (UCDs). Currently, NH4+ determination is only carried out at the laboratories of reference centres as it requires expensive and complex equipment. However, this condition calls for immediate medical intervention and the fact that it can only be monitored in some hospitals hinders the accessibility to a swift medical treatment. Alternatively, this work also focuses on another metabolic disease, Phenylketonuria (PKU), which also requires a close surveillance to keep Phenylalanine (Phe) levels in blood within acceptable levels. Although an increase of Phe has serious consequences for the development of the neuronal system, currently patients lack a method of self-monitoring that can be used periodically at their own homes and they must rely only on periodical controls in reference hospitals. Therefore, there is an imperious need to procure reliable, fast and robust analytical devices for the determination of these two biomarkers, which must be cheap and easy to use in order to facilitate their implementation in all clinics and homes. Two different approaches for the determination of these biomarkers in blood samples are described in this thesis. The first one, focused only in NH4+ determination, is the development of a high throughput analytical system for the continuous analysis of low volume blood samples in an hospital setting, based on a polymeric microfluidic platform to reduce reagents and waste volumes and costs. The second one is the development of a single-use auto-calibrating polymeric analytical platform aimed for at-home analysis of capillary blood for the determination of both biomarkers. Both these analytical approaches rely on potentiometry as the method of detection, relying on the use of solid contact ion selective electrodes (SC-ISE) for the reliable determination of NH4+. On the contrary, Phe determination is achieved indirectly by the conversion of this amino acid into ammonia by the incorporation of an enzyme into the analytical platform.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Químic

La plaça del Diamant: edició críticogenètica. Escriptura i estil

Programa de doctorat Estudis Lingüístics, Literaris i Culturals[cat] El designi del present treball es funda en l’elaboració de l’edició críticogenètica i l’estudi de la història textual i de variants d’una de les obres mestres més universals de la literatura catalana del segle XX, La plaça del Diamant (1962) de Mercè Rodoreda. Atès que el lector té solament a la seva disposició un model d’edició normativitzat, s’ha imposat en primer lloc la necessitat de restituir i de fixar amb la màxima fiabilitat el text d’acord amb l’última voluntat de l’autora, és a dir, respectant la seva materialitat i especificitat històriques, mirall d’una època i d’una cultura determinades. En segon lloc, la investigació ha aspirat a reconstruir integralment el recorregut genètic de la tradició textual de la novel·la, autògrafa i impresa, interna i externa, a fi de donar compte filològic del procés de la seva concepció, de la seva composició, de la seva evolució fins a la forma definitiva i de la seva transmissió i recepció —pretensió, de fet, tota habitual en l’edició de textos contemporanis. I, per últim, el projecte pretén destapar, per via de l’acarament dels testimonis que documenten la història del text de La plaça, els bastidors del taller creatiu del gran Bildungsroman de l’autora: en concret, l’origen, els ressorts i els estilemes del seu mester d’escriptura. És, doncs, resseguint el procés creatiu a través de l’estudi de la motivació i la tipologia genètica i retòrica de les variants que emergeixen d’aquesta edició confrontada, que es pot calibrar no només la magnitud de la refecció que ateny La plaça del Diamant respecte al seu únic avanttext conservat (mcC), sinó també l’abast de la contribució crítica d’Armand Obiols i de Joan Sales al seu millorament, com, especialment, l’evolució qualitativa de la novel·la mitjançant-ne les constants poètiques i estètiques.[eng] The purpose of the present work is based on the elaboration of the critical-genetic edition and on the study of the textual history and variants of one of the most universal masterpieces of twentieth-century Catalan literature, La plaça del Diamant (1962) by Mercè Rodoreda. Given that the reader only has at their disposal a standardised model of edition, the first priority has been to restore and fix the text as trustworthily as possible, being faithfull to the author’s last intention, that is to say, respecting its materiality and historical specificity, a mirror of a specific period and culture. Secondly, the research has aimed to reconstruct the entire genetic trajectory of the novel’s textual tradition, autographic and printed, internal and external, in order to give a philological account of the process of its conception, composition and evolution to its final form as well as its transmission and reception —a pretension that is, in fact, quite common in the edition of contemporary texts. And, finally, the project aims to unveil, through the confrontation of the testimonies that document the history of the text of La plaça del Diamant, the backstage of the creative workshop of the author's great Bildungsroman: specifically, the origin, resources and the styles of her mester of writing. It is, then, by tracing the creative process through the study of the motivation and the genetic and rhetorical typology of the variants that emerge from this synoptic edition, that it is possible to gauge not only the magnitude of the refection that La plaça del Diamant achieves with respect to its only preserved antetext (mcC), but also the extent of the critical contribution of Armand Obiols and Joan Sales to its improvement, and, especially, the qualitative evolution of the novel through its poetic and aesthetic constants

El rol participativo de progenitores e hijos en las interacciones musicales vocales y cotidianas

La present tesi doctoral, realitzada com una compilació d'articles, s'emmarca dins del context de la investigació qualitativa i emergent. El seu principal objectiu és explorar les característiques de la participació dels progenitors i els fills en les interaccions musicals familiars i quotidianes, on l'expressió vocal juga un paper fonamental. L'estudi es va dur a terme amb la participació de cinc famílies formades per mares, pares i almenys un fill d'entre 6 i 36 mesos a la província de Barcelona. Per recopilar dades objectives sobre aquestes interaccions musicals sense dependre exclusivament de la percepció i la narrativa dels adults, es va utilitzar el dispositiu d'enregistrament d'àudio DLP (Digital Language Processor), associat al sistema de programari LENA® (Language Environment Analysis). Aquest dispositiu portàtil va enregistrar de manera contínua els sons de l'entorn sonor de les famílies durant 16 hores, permetent així l'obtenció d'enregistraments d'alta fidelitat que van documentar les interaccions musicals en l'àmbit familiar. A més, per comprendre millor la percepció de les mares i els pares sobre com es manifesta la música a la seva vida quotidiana, es va dur a terme una entrevista semiestructurada amb final obert adaptada d'una investigació prèvia. Les entrevistes es van realitzar amb les cinc famílies participants i, juntament amb les gravacions mensuals que es van realitzar entre 6 i 10 mesos en funció de cada família, es va generar un volum significatiu de dades per estudiar el fenomen de la interacció musical vocal. L'anàlisi de les dades es va dur a terme mitjançant l'instrument "Musical Interaction among Children and Adult Descriptors" (MICAD), dissenyat i validat específicament per a aquesta investigació, que va proporcionar dues direccions d'anàlisi (horitzontal i vertical) que van permetre una comprensió més profunda del fenomen d'estudi des de les perspectives qualitativa i quantitativa. Entre les principals contribucions d'aquesta investigació, cal destacar que es pot constatar que en l'entorn familiar i quotidià es produeixen aprenentatges musicals valuosos i d'alta qualitat que els infants poden portar amb ells fora d'aquest àmbit. A més, es confirma que tant els infants com els adults tenen rols participatius d'importància equivalent en aquestes interaccions musicals, reflectint una voluntat de participació en els encontres diaris. De la mateixa manera, aquesta tesi proporciona una comprensió profunda de la importància de la música en la vida quotidiana de les famílies i el paper crucial que juga en el desenvolupament musical dels infants, destacant la participació activa i significativa de les dues parts en aquests encontres musicals.La presente tesis doctoral, realizada como una compilación de artículos, se sitúa en el contexto de la investigación cualitativa y emergente. Su objetivo principal es explorar las características de la participación de progenitores e hijos en las interacciones musicales familiares y cotidianas, donde la expresión vocal desempeña un papel fundamental. El estudio se llevó a cabo con la participación de cinco familias formadas por madre, padre y al menos un hijo de entre 6 a 36 meses en la provincia de Barcelona, España. Para recopilar datos objetivos sobre estas interacciones musicales sin depender únicamente de la percepción y narrativa de los adultos, se utilizó el dispositivo de grabación de audio DLP (Digital Language Processor), asociado al sistema de software LENA® (Language Environment Analysis). Este dispositivo portátil registró continuamente los sonidos del entorno sonoro de las familias durante 16 horas, permitiendo así obtener grabaciones de alta fidelidad que documentaron las interacciones musicales en el ámbito familiar. Además, para comprender mejor la percepción de las madres y los padres sobre cómo la música se manifiesta en su vida diaria, se llevó a cabo una entrevista semiestructurada con final abierto, adaptada de una investigación previa. Las entrevistas se realizaron a las cinco familias participantes y junto con las grabaciones que se registraron mensualmente durante 6-10 meses en función de la familia, se generó un volumen significativo de datos para estudiar el fenómeno de interacción musical vocal. El análisis de los datos se realizó mediante el instrumento "Musical Interaction among Children and Adult Descriptors" (MICAD) diseñado y validado específicamente para este estudio, el cual aporta dos direcciones de análisis (horizontal y vertical) con las que se pudo alcanzar una comprensión más profunda del fenómeno de estudio desde la perspectiva cualitativa y cuantitativa. Entre las principales contribuciones de esta investigación, se constata que en el entorno familiar y cotidiano se producen aprendizajes musicales valiosos y de alta calidad que los niños pueden llevar consigo fuera de este entorno. Además, se confirma que tanto los niños como los adultos desempeñan roles participativos igualmente importantes en estas interacciones musicales, reflejando una voluntad participativa en los encuentros diarios. Igualmente, esta tesis aporta una comprensión profunda de la importancia de la música en la vida cotidiana de las familias y el papel crucial que desempeña en el desarrollo musical del infante, destacando que existe una participación activa y significativa de las dos partes en estos encuentros musicales.The present doctoral thesis, carried out as a compilation of articles, is situated within the context of qualitative and emerging research. Its primary aim is to explore the characteristics of parental and child participation in family and daily musical interactions, wherein vocal expression plays a fundamental role. The study was conducted with the involvement of five families comprising mothers, fathers, and at least one child aged between 6 and 36 months in the province of Barcelona. To gather objective data on these musical interactions without solely relying on adult perception and narrative, the Digital Language Processor (DLP) audio recording device, associated with the LENA® (Language Environment Analysis) software system, was utilised. This portable device continuously recorded sounds from the auditory environment of the families for 16 hours, enabling the acquisition of high-fidelity recordings that documented musical interactions within the family settings. Furthermore, to gain a better understanding of mothers' and fathers' perceptions of how music manifests in their daily lives, a semi-structured open-ended interview, adapted from previous research, was conducted. The interviews were carried out with the five participating families, and along with monthly recordings spanning 6 to 10 months depending on the family, a significant volume of data was generated for the study of the vocal musical interaction phenomenon. Data analysis was performed using the "Musical Interaction among Children and Adult Descriptors" (MICAD) instrument, specifically designed, and validated for this study, providing two analytical directions (horizontal and vertical) that facilitated a deeper comprehension of the study phenomenon from both qualitative and quantitative perspectives. Among the principal contributions of this research, it is noteworthy that it was possible to confirm that valuable and high-quality musical learning takes place in the family and daily environment, which children can carry with them beyond that setting. Furthermore, it was confirmed that both children and adults play equally important participatory roles in these musical interactions, reflecting a willingness to engage in daily encounters. Likewise, this thesis provides a profound understanding of the importance of music in the daily life of families and its crucial role in the musical development of infants, highlighting active and meaningful participation of both parties in these musical encounters.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Educaci