Implicacions de les noves pràctiques de publicació en mitjans digitals per a la creació de relats digitals personals | Implicaciones de las nuevas prácticas de publicación en medios digitales para la creación de relatos digitales personales | Implications of the new practices of publication on digital media for the creation of personal digital storytelling

Objectius: en aquest article s'estudien les pràctiques narratives informals i quotidianes d'adolescents i joves. Es pretén identificar on i com publiquen històries i quins continguts publiquen, i veure com aquestes pràctiques es podrien aprofitar en activitats educatives formals de creació de relats digitals personals (RDP). -- Metodologia: per tal d’assolir els objectius de la investigació, s'ha dut a terme un estudi d'enquesta, de tipus quantitatiu i descriptiu, amb una mostra de 378 estudiants de dotze a vint-i-dos anys de Catalunya i d'Andalusia. -- Resultats: els resultats han permès identificar els perfils dels participants com a publicadors i s'han detectat quatre implicacions per a les activitats amb RDP: 1) el telèfon mòbil intel·ligent és el dispositiu predominant, 2) la mobilitat i la ubiqüitat del dispositiu poden impregnar les pràctiques amb RDP, 3) la identificació de noves possibilitats de composició dels relats, afegint altres capes de significació i 4) aquestes noves publicacions poden ajudar en la selecció de temes dels RDP. | Objetivos: en este artículo se estudian las prácticas narrativas informales y cotidianas de adolescentes y jóvenes. Se pretende identificar dónde y cómo publican historias y qué contenidos publican, y ver cómo estas prácticas podrían ser aprovechadas en actividades educativas formales de creación de relatos digitales personales (RDP). -- Metodología: para alcanzar los objetivos de la investigación, se ha realizado un estudio de encuesta, de tipo cuantitativo y descriptivo, con una muestra de 378 estudiantes de 12 a 22 años de Cataluña y de Andalucía. -- Resultados: los resultados han permitido identificar los perfiles de los participantes como publicadores y se han detectado cuatro implicaciones para las actividades con RDP: 1) el teléfono móvil inteligente como dispositivo predominante, 2) la movilidad y la ubicuidad del dispositivo puede impregnar las prácticas con RDP, 3) la identificación de nuevas posibilidades de composición de los relatos, añadiendo nuevas capas de significación y 4) estas nuevas publicaciones pueden ayudar en la selección de temas de los RDP. | Objectives: this article studies the informal and everyday narrative practices of teenagers and young people. The aims are to identify where and how they publish stories and what content they publish, and to see how these practices could be used in formal educational activities to create personal digital storytelling (PDS). -- Methodology: to achieve the research objectives, a quantitative and descriptive survey study was carried out with a sample of 378 students aged 12 to 22 from Catalonia and Andalusia. -- Results: the results allowed us to identify the publication profiles of the participants and helped us elicit four implications of the new publication practices to carry out activities with PDS: 1) the smartphone as a predominant device 2) the mobility and ubiquity of the device can permeate PDS practices, 3) new possibilities of composition of the stories have been identified, adding new layers of meaning and 4) these new publications can help in the selection of topics of PDS

Denúncia i autodefensa d'assetjament sexual i violències a Uber : històries d'usuàries a Twitter i Tiktok | Denuncia y autodefensa de acoso sexual y violencias en Uber : historias de usuarias en Twitter y Tiktok | Reporting and self-defence of sexual harassment and violence in Uber : history of users on Twitter and TikTok

En aquest article, ens centrem a explorar les històries compartides a les xarxes socials des de la perspectiva de les dones que pateixen diferents violències i inseguretats en utilitzar els serveis de transport d'Uber. Per això, aquest article té els objectius específics següents: 1) identificar i explorar les històries compartides a les xarxes socials que expliquen violències i abusos viscuts per les usuàries d'Uber per raó de gènere, i 2) identificar i explorar les mesures de protecció i seguretat que s'articulen per mitjà de les xarxes socials per fer front a aquestes situacions de violència i abusos. Per a això, hem realitzat una observació sistemàtica no participant a les xarxes socials Twitter i TikTok, en les quals hem identificat continguts de denúncia, autodefensa, prevenció i sensibilització. Es pot concloure que la major part de les denúncies se situen en l'àmbit de les experiències i es tracta d'històries d'usuàries que expressen les violències i els abusos viscuts durant l'ús dels serveis de transport d'Uber. Els continguts d'autodefensa compartits a les xarxes socials es configuren com a eines que serveixen per afrontar situacions d'assetjament. No obstant això, aquestes eines manquen d'una esfera de mobilització col·lectiva. | En este artículo nos centramos en explorar las historias compartidas en las redes sociales desde la perspectiva de las mujeres que sufren diferentes violencias e inseguridades al utilizar los servicios de transporte de Uber. Por ello, este artículo tiene los siguientes objetivos específicos: 1) identificar y explorar las historias compartidas en las redes sociales que explican violencias y abusos vividos por las usuarias de Uber por razón de género; y 2) identificar y explorar las medidas de protección y seguridad que se articulan a través de las redes sociales para hacer frente a dichas situaciones de violencia y abusos. Para ello, hemos realizado una observación sistemática no participante en las redes sociales Twitter y TikTok, donde hemos identificado contenidos de denuncia, autodefensa, prevención y sensibilización. Puede concluirse que la mayor parte de las denuncias se sitúan en el ámbito de las experiencias y se trata de historias de usuarias que expresan las violencias y los abusos vividos durante el uso de los servicios de transporte de Uber. Los contenidos de autodefensa compartidos en las redes sociales se configuran como herramientas que sirven para afrontar situaciones de acoso. Sin embargo, estas herramientas carecen de una esfera de movilización colectiva. | This article focuses on exploring the stories shared on social media from the perspective of women who have suffered various forms of violence and feelings of not being safe when using Uber transport services. For that reason, this article has the following specific objectives: 1) to identify and explore the stories shared on social media describing violence and abuse suffered by Uber users due to their gender; and 2) to identify and explore the safety and protective measures articulated on social media in the face of said violent and abusive situations. In order to do this, we undertook non-participative systematic observation on the social networks Twitter and TikTok, where we identified content involving reports, self-defence, prevention and raising awareness. It can be concluded that most reports are in the field of experiences and involve user stories describing violence and abuse suffered while using Uber transport services. The self-defence content shared on social media is configured as a tool for tackling instances of harassment. However, these tools lack a collective mobilization aspect

'Health foodies' com a prescriptors saludables, gastronòmics i publicitaris | 'Health foodies' como prescriptores saludables, gastronómicos y publicitarios | Health foodies as health, gastronomic, and advertising influencers

Objectius: analitzar els continguts publicats pels principals health foodies espanyols amb la finalitat de conèixer tant l'ús que fan d'Instagram des del punt de vista gastronòmic i publicitari com el grau de compromís que aconsegueixen amb la seva audiència social. -- Metodologia: es fa una anàlisi de 1.174 continguts publicats a Instagram per sis health foodies espanyols durant quinze dies. L'estudi es duu a terme des de tres perspectives: el compromís aconseguit amb la seva activitat, la presència d'elements propis de la gastronomia i la inserció de marques, productes i serveis en els continguts difosos. -- Resultats: es detecta que un major nombre de seguidors no implica un major grau de compromís amb l'audiència social ni viceversa, que no solament promocionen marques relacionades amb l'alimentació i la gastronomia, i que l'alimentació vegana i de gust salat prevalen per damunt d'altres estils d'alimentació. | Objetivos: analizar los contenidos publicados por los principales health foodies españoles con el fin de conocer tanto el uso que hacen de Instagram desde el punto de vista gastronómico y publicitario como el grado de compromiso que alcanzan con su audiencia social. -- Metodología: se realiza un análisis de 1.174 contenidos publicados en Instagram por parte de seis health foodies españoles durante quince días. El estudio se lleva a cabo desde tres perspectivas: el compromiso conseguido con su actividad, la presencia de elementos propios de la gastronomía y la inserción de marcas, productos y servicios en los contenidos difundidos. -- Resultados: se detecta que un mayor número de seguidores no implica un mayor grado de compromiso con la audiencia social ni viceversa, que no solo promocionan marcas relacionadas con la alimentación y la gastronomía y que la alimentación vegana y de gusto salado priman por encima de otros estilos alimentarios. | Objectives: to analyze the content published by leading Spanish health foodies in order to find out how they use Instagram from a gastronomic and advertising point of view, as well as the degree of engagement they achieve with their social audience. -- Methodology: a content analysis is conducted of 1174 Instagram posts from six Spanish health foodies over fifteen days. The study is carried out from three perspectives: the engagement achieved with their activity, the presence of gastronomic elements and the insertion of brands, products, and services in the content disseminated. -- Results: it was detected that a higher number of followers does not imply a higher degree of engagement with the social audience and vice versa, that they do not only promote brands related to food and gastronomy, and that vegan and savoury food takes precedence over other eating styles

Un nou repte per a la gestió dels documents : la gestió de la memòria ciutadana | Un nuevo reto para la gestión de los documentos : la gestión de la memoria ciudadana | A new challenge for the management of documents : The management of citizens' memory

El 17 d'agost de 2017, es va produir l'atemptat de La Rambla de Barcelona. A partir d'aquell dia, els ciutadans, esporàdicament, van generar mostres de condol que van dipositar en forma de flors, missatges, espelmes, objectes, entre altres, que van deixar al llarg del passeig. L'Ajuntament de Barcelona va crear una pàgina web, que incloïa un llibre de condolences electrònic. Alhora, es va posar a l'abast, al Saló de Cent de la Casa de la Ciutat, un llibre de condolences en suport paper, per a tothom que volgués deixar el seu missatge presencialment. Dies posteriors a l'atemptat, un equip de persones que treballaven a l'Ajuntament van portar a terme una actuació a La Rambla. L'objectiu era recollir les mostres de condol, expressions de dol i solidaritat de la ciutadania, tractar-les i fer-les accessibles per mitjà de les diferents plataformes digitals, per posar-les en valor. | El 17 de agosto de 2017 se produjo el atentado en La Rambla de Barcelona. A partir de aquel día los ciudadanos, esporádicamente, generaron muestras de pésame depositando flores, mensajes, velas u objetos a lo largo del paseo. El Ayuntamiento de Barcelona creó una página web que incluía un libro de condolencias electrónico. Asimismo, se dispuso, en el Salón de Ciento de la Casa de la Ciudad, un libro de condolencias, en soporte papel, para todo el mundo que lo quisiera hacer presencialmente. Días después del atentado, un equipo de personas que trabajan en el Ayuntamiento llevó a cabo una actuación en La Rambla. El objetivo era recoger las muestras de pésame, expresiones de luto y solidaridad de la ciudadanía, tratándolas y haciéndolas accesibles a través de las diferentes plataformas digitales, para ponerlas en valor. | On 17th August 2017, there was a terrorist attack on La Rambla in Barcelona. From that day on, citizens would sporadically generate displays of sympathy by leaving flowers, messages, candles or other objects along the length of the avenue. Barcelona City Hall created a website including a digital book of condolences. It also placed a paper book of condolences in its Salón de Ciento for anyone who wished to express sympathy in person. Days after the attempt, a team of people working for City Hall put on a display in La Rambla. Its aim was to gather the displays of sympathy, expressions of mourning and citizen solidarity, processing them and making them accessible via various digital platforms in order to highlight their significance

'Health foodies' com a prescriptors saludables, gastronòmics i publicitaris | 'Health foodies' como prescriptores saludables, gastronómicos y publicitarios | Health foodies as health, gastronomic, and advertising influencers

Objectius: analitzar els continguts publicats pels principals health foodies espanyols amb la finalitat de conèixer tant l'ús que fan d'Instagram des del punt de vista gastronòmic i publicitari com el grau de compromís que aconsegueixen amb la seva audiència social. -- Metodologia: es fa una anàlisi de 1.174 continguts publicats a Instagram per sis health foodies espanyols durant quinze dies. L'estudi es duu a terme des de tres perspectives: el compromís aconseguit amb la seva activitat, la presència d'elements propis de la gastronomia i la inserció de marques, productes i serveis en els continguts difosos. -- Resultats: es detecta que un major nombre de seguidors no implica un major grau de compromís amb l'audiència social ni viceversa, que no solament promocionen marques relacionades amb l'alimentació i la gastronomia, i que l'alimentació vegana i de gust salat prevalen per damunt d'altres estils d'alimentació. | Objetivos: analizar los contenidos publicados por los principales health foodies españoles con el fin de conocer tanto el uso que hacen de Instagram desde el punto de vista gastronómico y publicitario como el grado de compromiso que alcanzan con su audiencia social. -- Metodología: se realiza un análisis de 1.174 contenidos publicados en Instagram por parte de seis health foodies españoles durante quince días. El estudio se lleva a cabo desde tres perspectivas: el compromiso conseguido con su actividad, la presencia de elementos propios de la gastronomía y la inserción de marcas, productos y servicios en los contenidos difundidos. -- Resultados: se detecta que un mayor número de seguidores no implica un mayor grado de compromiso con la audiencia social ni viceversa, que no solo promocionan marcas relacionadas con la alimentación y la gastronomía y que la alimentación vegana y de gusto salado priman por encima de otros estilos alimentarios. | Objectives: to analyze the content published by leading Spanish health foodies in order to find out how they use Instagram from a gastronomic and advertising point of view, as well as the degree of engagement they achieve with their social audience. -- Methodology: a content analysis is conducted of 1174 Instagram posts from six Spanish health foodies over fifteen days. The study is carried out from three perspectives: the engagement achieved with their activity, the presence of gastronomic elements and the insertion of brands, products, and services in the content disseminated. -- Results: it was detected that a higher number of followers does not imply a higher degree of engagement with the social audience and vice versa, that they do not only promote brands related to food and gastronomy, and that vegan and savoury food takes precedence over other eating styles

Biblioteques davant la crisi sanitària de 2020-21 : resultats d'una enquesta amb biblioteques guanyadores i finalistes del premi de la Fundación Biblioteca Social | Bibliotecas ante la crisis sanitaria de 2020-21 : resultados de una encuesta con bibliotecas ganadoras y finalistas del premio de la Fundación Biblioteca Social | Libraries before the health crisis of 2020-21 : results of a survey of winning libraries and finalists for the Social Library Foundation Award

Objectius: Les activitats i els serveis que presten les biblioteques des del començament de la pandèmia queden documentats en nombroses experiències, testimoniatges i opinions, que a moltes parts del món es van difondre a partir del març del 2020, per informar sobre actuacions i dificultats i, més recentment, debatre sobre la funció de la biblioteca en l'època postcovid. Aquest treball vol contribuir a aquest debat aportant els resultats d'una enquesta realitzada amb les biblioteques guanyadores i finalistes del premi de la Fundació Biblioteca Social, en la qual es va buscar conèixer les activitats i els serveis que les biblioteques van dur a terme en diferents etapes de la pandèmia. -- Metodologia: Es va elaborar un qüestionari amb preguntes obertes i tancades, que es va difondre entre les 33 biblioteques al maig del 2021; se'n va obtenir respostes de 24, amb una taxa de resposta del 72,7 %. -- Resultats: Els principals resultats apunten les dificultats experimentades en el curs de la pandèmia per dur a terme els serveis de manera virtual i mantenir les relacions amb els usuaris, i posen en evidència experiències i opinions oposades respecte a l'èxit de les actuacions dirigides a mantenir les relacions amb els usuaris. La presencialitat i la materialitat de la biblioteca hi apareixen molt afectades per la crisi. Finalment, hi ha un consens important entorn de la necessitat de replantejar la funció de la biblioteca en la societat actual i de col·laborar amb institucions i altres agents socials. | Objetivos: Las actividades y los servicios prestados por parte de las bibliotecas desde el comienzo de la pandemia quedan documentados en numerosas experiencias, testimonios y opiniones que en muchas partes del mundo se difundieron a partir de marzo de 2020, informando sobre actuaciones y dificultades y, más recientemente, debatiendo sobre la función de la biblioteca en la época pos-COVID. El presente trabajo pretende contribuir a este debate aportando los resultados de una encuesta realizada con las bibliotecas ganadoras y finalistas del premio de la Fundación Biblioteca Social, en la que se buscó conocer las actividades y los servicios que llevaron a cabo en diferentes etapas de la pandemia. -- Metodología: Se elaboró un cuestionario con preguntas abiertas y cerradas y se difundió entre las 33 bibliotecas en mayo de 2021. Se obtuvo respuestas de 24 de ellas, con una tasa de respuesta del 72,7 %. -- Resultados: Los principales resultados apuntan a las dificultades experimentadas en el curso de la pandemia para llevar a cabo los servicios de forma virtual y mantener las relaciones con los usuarios, y ponen en evidencia experiencias y opiniones encontradas con respecto al éxito de las actuaciones dirigidas a mantener las relaciones con los usuarios. La presencialidad y la materialidad de la biblioteca emergen como muy afectadas por la crisis. Finalmente, hay un consenso importante en torno a la necesidad de replantear la función de la biblioteca en la sociedad actual y de colaborar con instituciones y otros agentes sociales. | Objectives: The activities and services provided by libraries since the beginning of the pandemic have been documented in numerous accounts that, since March 2020, have reported on actions and difficulties and, more recently, have discussed the role of the library in the post-Covid era. This article aims to contribute to this debate by providing the results of a survey carried out with libraries that have been awarded the Fundación Biblioteca Social award or have qualified as finalists. -- Methodology: A questionnaire with open- and closed-ended questions was developed and disseminated among the 33 libraries in May 2021, obtaining responses from 24 of them, at a response rate of 70.6%. -- Results: The main results point to the difficulties experienced in the course of the pandemic in delivering services and maintaining relationships with users, highlighting the great dependence on technology. Conflicting experiences and opinions were reported regarding the success of the actions aimed at maintaining relationships with users. Finally, there is notable agreement around the need to rethink the role of the library in today's society and to collaborate with institutions and other social agents

'Yo creo que El Greco se está 'hasiendo' la 'vistima''. Transmèdia i 'storytelling' en el TikTok del Museu del Prado | Yo creo que El Greco se está 'hasiendo' la 'vistima'. Transmedia y 'Storytelling' en el TikTok del Museo del Prado | 'Yo creo que El Greco se está 'hasiendo' la 'vistima''. Transmedia and TikTok storytelling at the Prado museum

Objectius: l'article mira d'analitzar l'estratègia emprada pel Museu del Prado per a arribar a nous públics mitjançant el seu perfil de TikTok. -- Metodologia: es proposa una doble metodologia: d'una banda, quantitativa, basada en la tècnica d'anàlisi de xarxes socials (AXS) per a mesurar relacions i fluxos en les relacions i en les mètriques d'usuaris i xarxes socials, i de l'altra, qualitativa, basada en una anàlisi de contingut dels diferents vídeos que el Museu del Prado ha pujat al seu perfil de TikTok. -- Resultats: com a resultat de l'anàlisi quantitativa descobrim que el perfil de TikTok del Museu del Prado és un dels principals perfils de museus del món, amb diversos vídeos virals i centenars de milers d'interaccions. Al seu torn, l'anàlisi qualitativa ens mostra una sèrie de característiques compartides pels vídeos del perfil que poden sintetitzar-se en tres paràmetres: contingut pedagògic, to informal i estampes recognoscibles pel públic. Finalment, s'observa que el perfil de TikTok segueix l'estratègia de visibilitzar la part oculta que està present en les exposicions del museu. | Objetivos: el artículo busca analizar la estrategia empleada por el Museo del Prado para llegar a nuevos públicos a través de su perfil de TikTok. -- Metodología: se propone una doble metodología: por un lado, cuantitativa, basada en la técnica de análisis de redes sociales (ARS) para medir relaciones y flujos en las relaciones y en las métricas de usuarios y redes sociales, y por otro lado, cualitativa, basada en un análisis de contenido de los distintos vídeos que el Museo del Prado ha subido a su perfil de TikTok. -- Resultados: como resultado del análisis cuantitativo descubrimos cómo el perfil de TikTok del Museo del Prado es uno de los principales perfiles de museos del mundo, con varios vídeos virales y cientos de miles de interacciones. A su vez, el análisis cualitativo nos muestra una serie de características compartidas por los vídeos del perfil que pueden sintetizarse en tres parámetros: contenido pedagógico, tono informal y estampas reconocibles por el público. Finalmente, se desvela que el perfil de TikTok sigue la estrategia de visibilizar lo oculto que está presente en las exposiciones del museo. | Objectives: the article seeks to analyze the strategy employed by the Museo del Prado to reach new audiences through its TikTok profile. -- Methodology: a double methodology is proposed: on the one hand quantitative, based on the technique of Social Network Analysis (SNA) to measure relationships and flows in the interactions and metrics of users of social networks, and on the other hand qualitative, based on a content analysis of the various videos that the Museo del Prado has uploaded to its TikTok profile. -- Results: as a result of the quantitative analysis, we discovered that the Museo del Prado's TikTok profile is one of the largest museum profiles in the world, with several viral videos and hundreds of thousands of interactions. In turn, the qualitative analysis shows us a series of characteristics shared by the profile's videos that can be synthesized into three parameters: pedagogical content, informal tone and images recognizable to the public. Finally, it is revealed that TikTok’s profile follows the strategy of displaying that which is hidden in the museum's exhibitions